Fracàs escolar

Fracassa el 12,6% o el 22,6% de l'alumnat de secundària a Catalunya?

El departament que dirigeix Ernest Maragall defensa la xifra inferior, en considerar que només l'alumnat que "abandona els estudis o acaben sense el títol" s'hauria d'incloure i comptabilitzar en aquesta categoria. Al contrari, altres analistes, com la Fundació J. Bofill, advoquen per la xifra superior ja que consideren que també s'han de tenir en compte qui repeteixin.

Qui té raó? Ambdós poden tenir raó o equivocar-se, depèn. Depèn del que s'entengui per fracàs i qui fracassa, si l'alumnat o el sistema educatiu.
No totes les societats, i les persones, valoren de igual forma allò que consideren com a fracàs, depèn de la seves arrels culturals i socials.

Així en les societats i col·lectius d’arrel meritocràtica es considera que “no fracassa qui ensopega, sinó qui no s'aixeca”. És lògic que al valorar a les persones pel que fan, i no pels seus orígens, s’accepti que l’equivocació o l'error formen part inherent de l’activitat per a millorar i fer. Equivocar-se o fracassar en un projecte, no t’invalida per a tot, és més si ho supera es considera que n’ha assolit una experiència que pot evitar que repeteixi l’error.

Pel contrari, on les arrels aristocràtics encara conformen el substrat social, el fracàs es considera com absolut i invalidant. També té la seva lògica, si algú en funció del seu bressol ja té assolit un estatus social, l’únic que ha de fer és no equivocar-se, i si per això no fa res, tant es val.

És per això que considero que el Departament d'Educació té raó.

L'alumnat que repeteix, que continua estudiant, no l'hem de classificar com fracassat i tractar-lo com tal. Arribarà a aquesta condició quan tiri la tovallola i acabi abandonant o sense títol, però no abans. Mentre estudiï no és un fracassat. I el que ha de fer el sistema educatiu és afavorir que s’aixequi i continuï esforçant-se i aprenent. Educar es transmetre valors.

I quin millor procés d’aprenentatge que acompanyar-los en la demostració practica de que: “ si t’esforces, malgrat els problemes, et pots sortir!”.

D’altra banda, no crec, com han insinuat alguns analistes i afirmat l’oposició, que amb aquest tractament estadístic només es busqui millorar la imatge del sistema educatiu, amagant o reduint artificialment la realitat, crec que es cerca aprofundir en el coneixement del problema. Amb aquesta classificació es pot estratificar el problema, diferenciant entre aprovats, repetidors i la resta i per extensió, ajustar millor les solucions a cada col·lectiu.

Reconèixer que el 10% hagi de repetir curs és reconèixer l'expressió d'un problema del sistema educatiu català , no necessariament de l'alumnat.

No és fracàs escolar, és una altra cosa, però que no és sigui capaç d'adquirir els coneixements del curs o nivell en els temps i la forma prevista, malgrat estar escolaritzats, és un també un greu problema al que s’han de buscar solucions.

Benvingut sigui el debat sobre la situació del sistema educatiu, però hem d’evitar centrar-ho en la mida del fracàs escolar i centrar-nos, i concentrar-nos, en les solucions als problemes.