Pensions per a estona

Que ningú ho dubti: “Tenim pensions per a estona”!

El governador del Banc d'Espanya, hauria de vigilar "la biga al seus ulls abans que fixar-se en la palla en un els ulls dels altres”.

Quin sentit té que en la seva compareixença davant la Comissió sobre el sistema de pensions es dediqui a generar i estendre temors sobre el futur de les pensions públiques i que no informi sobre la situació actual del sistema complementari, el sistema privat, que està sota la seva tutela? Esta és la part del sistema de pensions que està sota la seva responsabilitat. Per què no en parla d’ella?.

No es pot oblidar que són els fons privats de pensions els que estan produint importants pèrdues, a milions d'estalviadors, que els hi han confiat els seus diners, i que – curiosament - els únics fons que s’estan lliurant d’aquesta situació tan negativa són aquells que es basen en el deute públic, doncs si bé és cert que ofereixen menys rendibilitat, no és menys cert, que tenen més seguretat i que alhora serveixen per finançar actuacions públiques.

Fa uns anys, hi havia dos grups clarament diferenciats que explicaven els problemes que podia patir el sistema públic de pensions: aquells que volien reformar-lo i els que volien enfonsar-lo.

Els primers ho feien per garantir-ne la seva continuïtat, analitzant els problemes, proposant i adoptant les mesures que els sistema necessitava aleshores per ser just, suficient i sostenible, sense canviar-ne la seva naturalesa pública i contributiva. El altres es dedicaven a anunciar la fallida financera, exagerar els seus problemes, defensar la seva eliminació o - els més moderats - la seva reducció a la mínima expressió, tot amb un únic objectiu: aconseguir els estalvis dels futurs pensionistes que havien atemorit.

Des del 95 amb el formalització del "Pacte de Toledo" sobre el sistema públic de pensions, els defensors del sistema públic ja no necessiten acudir a cap declaració catastrofista, els altres continuen amb el “raca-raca”.

L’aspecte fonamental d’aquell Pacte d'Estat no va ser va el silenciar el tema del futur de les pensions, com de vegades critiquen tots aquells que volen continuar alimentant les pors i les incerteses. L’aspecte fonamental va ser acordar que la sostenibilitat del sistema s'assegurava mitjançant la seva reforma progressiva i permanent. Com així ha estat.

Sostenibilitat que s’ha fonamentat en reformes profundes com:
- Que la Seguretat Social deixés de finançar l'Estat i que aquest assumís íntegrament les prestacions universals, com ara la sanitat, els serveis socials o les pensions i complements de mínims de caràcter no contributiu
- Que s'ampliessin els períodes de càlcul de les pensions, millorant amb això la relació entre l’esforç contributiu, que s’ha fet per finançar el pagaments dels pensionistes, quan s’estava treballant, i el dret generat per rebre la teva pensió.
- Que cada cop més es cotitzés per allò que es cobra.
- Que s’assegurés per llei la revalorització anual de les pensions en funció de l’encariment del cost de la vida.
- Que s’obrís un constant i progressiu procés de millora de les prestacions mínimes, massa baixes.
- Que es modifiquessin algunes prestacions, com les de viudetat, que fruit dels canvis socials, s’havien evidenciat com altament injustes.

Aquestes han estat reformes "incruentes", encara que no mancades de polèmica en el seu moment, però que en el seu conjunt estan permetent que tinguem pensions per a estona.

Però el treball no s’ha acabat. Cal una vigilància i seguiment permanent, un coneixement profund i rigorós sobre les necessitats i les possibilitat per continuar reformant el sistema públics i fer-lo més just, equitatiu i sostenible. Això només es pot fer amb un debat seriós, públic, no partidista, ni catastrofista com el que es desenvolupa al si de la comissió parlamentària que analitza i debat la seva reforma, no en un clima d’histèria i irracionalitat.

Si us plau, deixin-los treballar tranquils! I acabin amb la cridòria que només serveix per crear temors i desviar la atenció sobre els problemes que tenen aquells fons privats de pensions, que han estat utilitzats per finançar operacions especulatives.