S’ATURA L'ATUR?

No, no s’atura l'atur, però frena el seu creixement.

Les dades sobre la desocupació - i l'ocupació - del mes d'abril no representen un alleujament total sobre l'ensurt que van comportar els pèssims resultats de l'enquesta de població activa (EPA) referida al primer trimestre de 2009, però apunten que es frena la seva desbocada cursa.

En termes globals en ambdues estadístiques hi ha una informació coincident: s'han perdut més de 1.300.000 lloc de treball en un any.

Ara bé, sempre és molt convenient discernir on s'han perdut i perquè, si és possible, aquest ingent nombre de feines. Aquesta informació és rellevant per a entendre que està succeint, però sobretot, per actuar de forma correcta i eficaç.

A través de les dades de la Seguretat Social del mes d'abril de 2009 es pot comprovar que l'últim any més de la meitat de l'ocupació perduda ho va ser al sector de la construcció i una quarta part més en la indústria manufacturera. Si a aquesta pèrdua se li suma l'esdevinguda al comerç i les activitats administratives, s'assoleix gairebé la totalitat de la sagnia ocupacional que estem patint. Allà hi ha el problema.

Un problema que com assenyala A. Recio, té més a veure amb l'estructura econòmica que amb la regulació del mercat laboral. Doncs, i per confirmar aquesta tesi, fins i tot en aquests moments de descens de l'activitat econòmica i amb la mateixa regulació laboral existeixen sectors en els quals s'ha creat ocupació.

Són els sectors d'activitat relacionats amb els serveis a les persones, (salut, educació, lleure i restauració), la satisfacció de les seves necessitats bàsiques, (aigua, energia i sanejament) i els serveis a les empreses. Allà hi ha algunes solucions.

Primer caldrà aturar l'atur i després recuperar l'ocupació. Les dimensions són excessivament grans com per esperar solucions miraculoses i ràpides. Sense una recomposició del sistema financer internacional, no serà possible una recuperació de l'economia productiva, però el primer, no produirà automàticament el segon. I això requereix temps! Les persones que pateixen l'atur necessiten ajuda per passar-lo.

Per això necessitem mesures econòmiques i socials urgents i també de reformes profundes a termini més llarg. Una equilibrada combinació de Plans "E" i transformacions intenses en el tipus de creixement econòmic i les institucions que el gestionen.

Recuperar l'ocupació, sí, però on? Tot ha de ser nou i novador?

No, clar que no, tot no serà nou però haurà de ser diferent. Evidentment hi haurà construcció de nou (possiblement la meitat de la que hi havia), però LA solució no està només en ella. Només absorbirem la desocupació si li sumim una indústria capaç d'exportar millors productes i més competitius, i uns serveis més robustos i de qualitat. I per aconseguir-lo ens farà falta invertir decididament en internacionalització de la producció, en coneixement aplicat i en formació de les persones.

El derrotisme de: " no ho aconseguirem, hem de tornar! ", o la nostàlgia del benefici fàcil i ràpid en el qual s'havia instal·lat la nostra economia, no són tampoc la sortida. Al contrari, són un nou accelerador per arribar ràpidament a la pròxima crisi econòmica.

Tots els esforços i els sacrificis de la societat per aturar l'atur s'han d'orientar a acordar com recórrer aquest camí i remoure els obstacles, no a plantejar-nos falsos, o vells, dilemes.

Allà és on es comprovarà què es proposa i cap a on s'orienta cadascun en la sortida a la crisi.