Gener serà un mes estressant, però també molt interessant .
No sol per la "pujada" que pren el seu nom del mes, i en la que tots tractarem de recuperar-nos de tanta festa, menjar i despesa nadalenca, sinó perquè és l'espai de temps que hi ha per assolir un acord sobre el finançament autonòmic.
No és per res!, sinó perquè l'1 de març hi ha eleccions a Galícia i el País Basc i aquest tema ha d'estar resolt abans que s'iniciïn les campanyes electorals al mes de febrer. Tenir-ne una data de termini és bo, però sens dubte desfermarà els nervis i crearà un estrés negociador i informador extrem.
No s'han d'estressar, hi ha temps!, si es negocia amb intensitat. Assolir un bon acord, en temps i forma, requerirà mantenir la claredat de plantejaments i la fermesa en la seva defensa, com s’està fent fins ara i també uns nervis d'acer per no estressar-s’hi.
El punt actual és bo. Les bases de l'acord es corresponen amb els criteris de l'Estatut i la resta de les comunitats autònomes, incloses les governades pel PP, les estan assumint perquè també els hi són interessants. Aquest és el mèrit de la proposta catalana que, tot sigui dit de passada, tant molesta als nacionalistes de CiU, doncs ells estant fiant el seu futur al fracàs de les negociacions.
Però l’actitud d’aquells (CiU i PP) que són els responsables del sistema de finançament que ara estem patint, i volem canviar, no ens hauria de despitar del treball. Encara queda molta feina a fer!.
Ara toca continuar negociant amb intel·ligència i prudència. Intel·ligència per a concretar els conceptes i les xifres que configurin un acord bo. I prudència per no crear tensions a la resta de les comunitats autònomes. Res seria pitjor per a tothom que donar munició a aquells que volen reobrir nous episodis de catalanofobia, i fer servir aquest tema dins de les properes campanyes electorals.
No es tracta de presumir sinó de ser eficaç, i això costa, tots ho sabem. Perquè en això, com en la vida, el risc són els que si no pot presumir dels seus èxits, creuen que no ho són i n’hi ha alguns que obsessionats per marcar “perfil, l’únic que aconsegueixen és que els hi marquin gols.
Per això, ha estat tant positiu que el Govern català en el seu conjunt hagi optat per la negociació abans que la desqualificació global, i que s’endinsi en el camí d’exigir que es concreti i quantifiqui la proposta que el Govern de Zapatero va presentar en una forma genèrica, més que per la senda de la resposta altisonant, per després tenir que continuar negociant “sota la taula” com feia la majoria nacionalista que ens ha governat durant 23 anys.
Es tracta d'assolir un bon acord, no de "treure pit". Que el PP i CiU ho facin i ho facin amb qualificacions i quantificacions exagerades, forma part del soroll ambiental al que ens haurem d’acostumar i que no ens hauria ni de despistar ni d’estressar. Al cap i a la fi, si no hi hagués acord s'aplanaria el camí per al seu retorn al Govern que cadascú desitja.
I per això, allò que resulta més difícil entendre és per què l'ERC de Puigercós cau en aquesta estratègia i afebleix al conseller Huget, que n’és el seu representant en el Govern per els temes de la negociació del finançament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada