Calçar-se les botes

L'actitud davant les crisis és fonamental per superar-la.

Per sortir-ne, evidentment, es requereix també coneixement de la situació i una actuació ajustada, però l'actitud davant ella és el factor que transforma en oportunitats el que se'ns presenta com adversitats.

Ja li va passar al Canceller alemany Gerhard Schroeder!. Es calçà unes botes, i amb elles es passejà, enfonsant-se en el fang que cobria moltes ciutats alemanyes després d'unes potents inundacions, sense cap mandra, ni por, està al costat de la gent, mentre patien la seva desgracia, llançà un missatge ajustat a les dificultats, sense cap concessió a la demagògia, i organitzà els recursos que tènia al seu abast per ajudar-los. Amb aquesta actitud, va passar de desnonat polític a revalidar la confiança dels electors.

Dels nostres líders esperem una actuació semblant. Que es calcin les botes, que liderin la reacció davant de la crisi. La solució no depèn sol d’ells. Tots tenim que calçar-nos les nostres botes particulars, com ens ha recordat en el seu discurs el president Obama, amb la seva apel·lació a l'esforç i a la solidaritat.

Els que coneixen el President Montilla, saben que calçar-se les botes i treballar per conèixer i reconèixer el problema que empreses i famílies estan patint o treballar per unir - o imposar, si arriba el cas - les voluntats i actuacions necessàries per solucionar-los, no és allò el que li costa més. És el que ha fet sempre. Fins i tot, es diria que es troba més còmode que en altres facetes, sinó fos perquè estem parlant de la crisi.

Allò que resulta frustrant és que d'altres - o potser, totes les altres? - forces polítiques i els seus líders es dediquin dilapidar les forces i esforços, en debats estèrils i batalles internes.

Haurien de calçar-se les botes, proposar solucions factibles i recolzar, encara que no siguin les seves, aquelles que es prenguin i vagin en la direcció correcta. Que els vegin al costat del govern no els hi farà mal, tot el contrari, perquè el ciutadans saben que això fora bo per tothom.

Si no ho fan així la crisi passarà de ser-ne el seu “aliat polític”, per retornar al govern, a convertir-se en el seu principal malson.

Estan arribant tard, així doncs: “ a calçar-se les botes!”