Desintoxicar el sistema financer! En essència, això és el que busca el Pla de l'Administració Bush creant-ne una agència pública que es faci càrrec dels anomenats actius tòxics, que irresponsablement alguns han posat en circulació.
La terminologia emprada no deixa de ser suggerent i representativa del que esta passant.
Com succeeix amb les substàncies que generen dependència i les conductes addictives, mentre s'està sota la seva influència es viu en l’eufòria i la despreocupació, però la festa acaba i apareixen els efectes negatius: s'han fet malbé parts del cos i destruït l'autoestima. La fallida d'entitats i la desconfiança generalitzada cap al sistema financer són la ressaca d'aquest excés tòxic que està patint.
Ara toca desintoxicar-se.
Tot procés de desintoxicació ve acompanyat de la seva "síndrome d'abstinència". Acostuma a ser un procés molt dur on la persona addicta mitjançant el seu esforç i sacrifici intenta recuperar la seva voluntat. Per a això ha d'abandonar les pràctiques hedonistes i despreocupades anteriors, assumir noves normes i hàbits de conducta i recuperar valors com el treball o la resistència a la frustració, com pautes per reconstruir la seva autoestima. Si no ho supera, recau.
Les alegries financeres i immobiliàries de caràcter especulatiu d'aquests últims anys han corroït el sistema i impregnats a la societat dels seus valors. Els valors de l'especulació s'han imposat als de la producció.
Ens hem de desintoxicar d'aquest model basat en el benefici ràpid, l'exaltació del individualisme, la no acceptació de les normes, autoritats o del interès comú i retornar a un altre on la producció de béns i serveis, la planificació i la inversió per obtenir beneficis racionals a mitjà termini, junt a l'equilibri entre risc i prudència, recuperin el protagonisme.
Aquest situació no tant sols és aplicable al sistema econòmic i productiu sinó als valors dominats en la societat. Això significa que hem de fer que l’esforç, la coherència, la constància, és a dir els valors que es deriven del mon del treball, han de tornar a ser valors acceptats i no actituds menystingudes en comparació a la dels aprofitats que vampiritzen la de la resta.
Resulta difícil d’entendre el neguit d’en Mas, quan el President Montilla els reivindica com a camí i objectiu per a sortir de la crisi. El fet que el expresident Pujol, ferm defensor del model social conformat en l’escola del capitalisme renà, també coincideixi al el caràcter positiu i útil dels mateixos, no vol dir que fossin de la seva collita o usufructe exclusiu, però el més contradictori és que ho faci el màxim representant d’una força, com CiU, que ha aplaudit i donat suport a les pràctiques financeres especulatives, com expressió de la modernitat.
La terminologia emprada no deixa de ser suggerent i representativa del que esta passant.
Com succeeix amb les substàncies que generen dependència i les conductes addictives, mentre s'està sota la seva influència es viu en l’eufòria i la despreocupació, però la festa acaba i apareixen els efectes negatius: s'han fet malbé parts del cos i destruït l'autoestima. La fallida d'entitats i la desconfiança generalitzada cap al sistema financer són la ressaca d'aquest excés tòxic que està patint.
Ara toca desintoxicar-se.
Tot procés de desintoxicació ve acompanyat de la seva "síndrome d'abstinència". Acostuma a ser un procés molt dur on la persona addicta mitjançant el seu esforç i sacrifici intenta recuperar la seva voluntat. Per a això ha d'abandonar les pràctiques hedonistes i despreocupades anteriors, assumir noves normes i hàbits de conducta i recuperar valors com el treball o la resistència a la frustració, com pautes per reconstruir la seva autoestima. Si no ho supera, recau.
Les alegries financeres i immobiliàries de caràcter especulatiu d'aquests últims anys han corroït el sistema i impregnats a la societat dels seus valors. Els valors de l'especulació s'han imposat als de la producció.
Ens hem de desintoxicar d'aquest model basat en el benefici ràpid, l'exaltació del individualisme, la no acceptació de les normes, autoritats o del interès comú i retornar a un altre on la producció de béns i serveis, la planificació i la inversió per obtenir beneficis racionals a mitjà termini, junt a l'equilibri entre risc i prudència, recuperin el protagonisme.
Aquest situació no tant sols és aplicable al sistema econòmic i productiu sinó als valors dominats en la societat. Això significa que hem de fer que l’esforç, la coherència, la constància, és a dir els valors que es deriven del mon del treball, han de tornar a ser valors acceptats i no actituds menystingudes en comparació a la dels aprofitats que vampiritzen la de la resta.
Resulta difícil d’entendre el neguit d’en Mas, quan el President Montilla els reivindica com a camí i objectiu per a sortir de la crisi. El fet que el expresident Pujol, ferm defensor del model social conformat en l’escola del capitalisme renà, també coincideixi al el caràcter positiu i útil dels mateixos, no vol dir que fossin de la seva collita o usufructe exclusiu, però el més contradictori és que ho faci el màxim representant d’una força, com CiU, que ha aplaudit i donat suport a les pràctiques financeres especulatives, com expressió de la modernitat.
La societat en el seu conjunt pagarà i sofrirà la desintoxicació i hem de fer que aquesta carga tingui una distribució equitativa i la major part de la carga no hagin de suportar-la els més febles. No obstant, és innegable que arreglar els efectes d’aquesta orgia tindrà un cost. Ara bé, si finalment tothom s’ha d’arremangar per arreglar-lo sembla evident que es pot i s’ha d'exigir que es creïn les normes i les autoritats públiques que serveixin per prevenir una recaiguda i també responsabilitats perquè aquells que s’hagin aprofitat, a més a mes, no surtin amb “la ronyonada ben coberta”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada