Oposar-se als pressuposts, com fa CiU, pot ser una opció legítima, però, de ben segur, és equivocada.
Ni ells, ni a qui volen representar, no es poden permetre el luxe de dilapidar així la seva capacitat d'influir, perquè amb aquesta postura es transformen en una opció marginal, és a dir, situada en els marges.
El PP ocupa i copa tot l'espai reservat a l'oposició al Govern d'Espanya, perquè és el paper que li han donat els ciutadans mitjançant les urnes. En aquest escenari, CiU queda bescantada i no pot destacar. El seu paper creix si assoleix acords, no si oposa. El President Pujol els hi hauria d’explicar!
Amb la seva negativa a rendibilitzar els seus diputats només ha aconseguit sumar els seus vots al PP i que siguin els seus socis nacionalistes en Galeuscat, PNB i BNG, que obtinguin contrapartides. És a dir, a fet un negoci ruïnós.
Els pressuposts del pròxim any no són fàcils. Han de servir per afrontar una dura situació econòmica en la qual, una vegada s’hagi superat la actual crisi financera, continuarà essent necessari perseverar en l’esforç per canviar la nostra economia real, transformant en una generadora de productes i serveis amb més valor afegit que serveixin per crear més i millor ocupació.
Els grans números del pressupost van en aquesta direcció. Quan retallen la despesa corrent no imprescindible, incrementen la inversió en I+D+i, fomenten la creació d’infraestructures i mantenen els compromisos socials, estant anant pel bon camí. A més ja inclouen el compromís d'inversions amb Catalunya, fent que les previsions de inversions de l’Estat a Catalunya siguin les més grans de la historia. Això sí, resta pendent, que els resultats de la negociació sobre finançament estiguin incorporats.
Ara bé, el rebuig als pressuposts, que ha proposat CiU, ens ajuda o ens perjudica? És evident que ens perjudica, ho endarrereix tot. Retardaria les actuacions que es desprenen del pressupost per fer front als efectes de la crisis econòmica però, a més a mes, també ajornaria en el temps les inversions i el finançament que Catalunya necessita.
Duran Lleida - que en el seu Congrés ha volgut oferir una imatge més centrada de la coalició, ho sabia i per això va oferir negociar, però un altre cop ha perdut la batalla interna, la radicalització de Mas i del pinyol li ho ha impedit.
Darrerament, estem assistint de forma reiterada a una estratègia on les seves ànsies per debilitar el President Montilla depassen amb escreix la serenor i responsabilitat que els hi és exigible i també la intel·ligència (finezza) política. No s’ha adonen que abanderant una postura d’oposició, el que aconseguiran és el contrari que cerquen? La gent veu que el President Montilla i els socialistes catalans als seu darrera, són els únics que està batallant, fins al final, pel finançament just que necessita Catalunya. Ho fan sense cedir en allò que es fonamental i també sense aixecar-se de la cadira o fent saltirons exhibicionistes.
Aquí i ara, no es tracta de guanyar titulars, o fotos, es tracta d’assolir un bon acord.
Davant això cal dir que la postura de CiU es legítima, però equivocada.
Ni ells, ni a qui volen representar, no es poden permetre el luxe de dilapidar així la seva capacitat d'influir, perquè amb aquesta postura es transformen en una opció marginal, és a dir, situada en els marges.
El PP ocupa i copa tot l'espai reservat a l'oposició al Govern d'Espanya, perquè és el paper que li han donat els ciutadans mitjançant les urnes. En aquest escenari, CiU queda bescantada i no pot destacar. El seu paper creix si assoleix acords, no si oposa. El President Pujol els hi hauria d’explicar!
Amb la seva negativa a rendibilitzar els seus diputats només ha aconseguit sumar els seus vots al PP i que siguin els seus socis nacionalistes en Galeuscat, PNB i BNG, que obtinguin contrapartides. És a dir, a fet un negoci ruïnós.
Els pressuposts del pròxim any no són fàcils. Han de servir per afrontar una dura situació econòmica en la qual, una vegada s’hagi superat la actual crisi financera, continuarà essent necessari perseverar en l’esforç per canviar la nostra economia real, transformant en una generadora de productes i serveis amb més valor afegit que serveixin per crear més i millor ocupació.
Els grans números del pressupost van en aquesta direcció. Quan retallen la despesa corrent no imprescindible, incrementen la inversió en I+D+i, fomenten la creació d’infraestructures i mantenen els compromisos socials, estant anant pel bon camí. A més ja inclouen el compromís d'inversions amb Catalunya, fent que les previsions de inversions de l’Estat a Catalunya siguin les més grans de la historia. Això sí, resta pendent, que els resultats de la negociació sobre finançament estiguin incorporats.
Ara bé, el rebuig als pressuposts, que ha proposat CiU, ens ajuda o ens perjudica? És evident que ens perjudica, ho endarrereix tot. Retardaria les actuacions que es desprenen del pressupost per fer front als efectes de la crisis econòmica però, a més a mes, també ajornaria en el temps les inversions i el finançament que Catalunya necessita.
Duran Lleida - que en el seu Congrés ha volgut oferir una imatge més centrada de la coalició, ho sabia i per això va oferir negociar, però un altre cop ha perdut la batalla interna, la radicalització de Mas i del pinyol li ho ha impedit.
Darrerament, estem assistint de forma reiterada a una estratègia on les seves ànsies per debilitar el President Montilla depassen amb escreix la serenor i responsabilitat que els hi és exigible i també la intel·ligència (finezza) política. No s’ha adonen que abanderant una postura d’oposició, el que aconseguiran és el contrari que cerquen? La gent veu que el President Montilla i els socialistes catalans als seu darrera, són els únics que està batallant, fins al final, pel finançament just que necessita Catalunya. Ho fan sense cedir en allò que es fonamental i també sense aixecar-se de la cadira o fent saltirons exhibicionistes.
Aquí i ara, no es tracta de guanyar titulars, o fotos, es tracta d’assolir un bon acord.
Davant això cal dir que la postura de CiU es legítima, però equivocada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada