A CiU li ha pujat tant el soufflé que ha hagut de retirar-ho del foc a corre-cuita, a veure si es refreda i baixa.
S’han espantat tant per la dimensió autodestructiva que estava assolint el debat obert sobre quina direcció volen prendre en les properes eleccions generals, que ho han tallat en sec. Com si no parlar de les coses fos la solució!
Desprès de tancar-se totes les portes, a base de notaris i DVDs, Duran Lleida pretén ara obrir-les totes. És molt conscient que “no farà ni un duro de calaix” si torna a exhibir la prepotència en la política d’aliances que van desplegar en Mas i els seus a les eleccions a la Generalitat.
Las eleccions generals, majoritàriament, és cosa de dos. Si no és capaç de fer creure que té un veritable interès en comprometre’s en la governabilitat de Espanya, por si mateixa, el seu paper serà tan irrellevant que fins i tot els seus poden acabar passant d’ells.
Si a més no es governa a Catalunya, l’argument de “tant si val que pactem amb un o amb un altre” no s’aguanta. Pactar con el PSOE o el PP no es el mateix, per que ni son el mateix, si la gent els veus iguals. No es el mateix qui aprova l’Estatut, que qui l’envia al constitucional, no es el mateix el que retira el Pla Hidrològic que qui ho volia fer, no el mateix qui retira la tropes de l’Iraq que qui les va portar per participar en una guerra il·legal.
A CiU estan començant la casa per la teulada. Es barallen per decidir que faran després de les eleccions generals, s’estan repartint la pell de l'ós abans de caçar-ho. Si s’equivoquen en les conclusions tota aquesta discussió serà sobrera, perquè no seran ni decisius.
Certament no ho tenen gens fàcil.
Si opten per arribar a acords amb el PP, aquest tindria que haver retirat primer el recurs a l’Estatut, no?. Cosa molt improbable, por no dir impossible. Si no ho fa, a les hores ningú entendria aquest pacte, perquè seria inexplicable. Que faria CiU governant a Madrid amb el PP, contra els interessos de Catalunya i el seu Govern? Perquè no fixen cap condició per pactar amb el PP? Senzillament per que no volen descartar aquesta possibilitat.
Per contra, Convergència si sembla que vol imposar condicions a la possible col·laboració amb el PSOE. Vol que des de Madrid, que el PSOE, posi a Mas a la Plaça Sant Jaume, en detriment del govern que presideix en Montilla. Curiosa manera d'exercir el soberanisme, anant a Madrid a intentar aconseguir el que han perdut aquí. Hores d'ara, els mes assenyats ja deuen saber que aquesta es una condició irreal. Però es la manera, que tenen de no permetre que Duran tingui alguna possibilitat de establir un acord amb els socialistes.
La solució a aquest dilema fora explicar que es bo per a Catalunya - i per ells - comprometre’s a Espanya i amb Espanya, evidentment fent-lo des del centre dreta que aspiren a representar i conjuntament amb les opcions que representen el progrés social i la modernització econòmica. Seria bó per a Catalunya, que renunciessin a sucursalitzar la política catalana, com fan, dia sí i dia també, quan la supediten a l’espanyola i passessin a defensar un projecte propi per a Catalunya que coincideixi amb un projecte per a tota Espanya. Però d’això els nacionalistes de la federació no en volen ni sentir parlar.
S’han espantat tant per la dimensió autodestructiva que estava assolint el debat obert sobre quina direcció volen prendre en les properes eleccions generals, que ho han tallat en sec. Com si no parlar de les coses fos la solució!
Desprès de tancar-se totes les portes, a base de notaris i DVDs, Duran Lleida pretén ara obrir-les totes. És molt conscient que “no farà ni un duro de calaix” si torna a exhibir la prepotència en la política d’aliances que van desplegar en Mas i els seus a les eleccions a la Generalitat.
Las eleccions generals, majoritàriament, és cosa de dos. Si no és capaç de fer creure que té un veritable interès en comprometre’s en la governabilitat de Espanya, por si mateixa, el seu paper serà tan irrellevant que fins i tot els seus poden acabar passant d’ells.
Si a més no es governa a Catalunya, l’argument de “tant si val que pactem amb un o amb un altre” no s’aguanta. Pactar con el PSOE o el PP no es el mateix, per que ni son el mateix, si la gent els veus iguals. No es el mateix qui aprova l’Estatut, que qui l’envia al constitucional, no es el mateix el que retira el Pla Hidrològic que qui ho volia fer, no el mateix qui retira la tropes de l’Iraq que qui les va portar per participar en una guerra il·legal.
A CiU estan començant la casa per la teulada. Es barallen per decidir que faran després de les eleccions generals, s’estan repartint la pell de l'ós abans de caçar-ho. Si s’equivoquen en les conclusions tota aquesta discussió serà sobrera, perquè no seran ni decisius.
Certament no ho tenen gens fàcil.
Si opten per arribar a acords amb el PP, aquest tindria que haver retirat primer el recurs a l’Estatut, no?. Cosa molt improbable, por no dir impossible. Si no ho fa, a les hores ningú entendria aquest pacte, perquè seria inexplicable. Que faria CiU governant a Madrid amb el PP, contra els interessos de Catalunya i el seu Govern? Perquè no fixen cap condició per pactar amb el PP? Senzillament per que no volen descartar aquesta possibilitat.
Per contra, Convergència si sembla que vol imposar condicions a la possible col·laboració amb el PSOE. Vol que des de Madrid, que el PSOE, posi a Mas a la Plaça Sant Jaume, en detriment del govern que presideix en Montilla. Curiosa manera d'exercir el soberanisme, anant a Madrid a intentar aconseguir el que han perdut aquí. Hores d'ara, els mes assenyats ja deuen saber que aquesta es una condició irreal. Però es la manera, que tenen de no permetre que Duran tingui alguna possibilitat de establir un acord amb els socialistes.
La solució a aquest dilema fora explicar que es bo per a Catalunya - i per ells - comprometre’s a Espanya i amb Espanya, evidentment fent-lo des del centre dreta que aspiren a representar i conjuntament amb les opcions que representen el progrés social i la modernització econòmica. Seria bó per a Catalunya, que renunciessin a sucursalitzar la política catalana, com fan, dia sí i dia també, quan la supediten a l’espanyola i passessin a defensar un projecte propi per a Catalunya que coincideixi amb un projecte per a tota Espanya. Però d’això els nacionalistes de la federació no en volen ni sentir parlar.
Sense cap sortida viable a la vista i para evitar que els hi esclati el debat a les mans, han decidit refredar el soufflé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada