Pàgines

divendres, 13 de juliol del 2007

No crec en els miracles


Aquesta afirmació no es una professió d’ateisme o agnosticisme. Es la primera resposta que en ve al cap desprès de les declaracions de Mariano Rajoy afirmant que: “es un miracle que les forces de seguretat de l’Estat conservin la seva capacitat operativa”.

No es un miracle, es el fruit d’una realitat treballada i guanyada a pols. Els èxits de les forces i cossos de seguretat de l’Estat aquests darrers dies, han permés la detenció de 14 persones pertanyents a ETA – per ser exactes, presumptament pertanyents a ETA– que anaven a atemptar o formaven part de la direcció de la banda.

El govern de Zapatero, a aprés de la teva amb Aznar. Aleshores el terroristes van aprofitar la treva per rearmar-se i van “sortir en tromba”, desprès d’acabar-la, assassinat responsables polítics del PSOE, del PP i del PSC, com l’Ernest Lluch.

Així doncs, mentre el govern de Zapatero intentava acabar amb la violència d’ETA, que es el que tot govern ha de fer si té possibilitats, no renunciava a mantenir la tensió, la informació i la capacitat operativa dels cossos i forces de seguretat de l’Estat. D’això n’és representativa la xifra de detinguts de ETA durant el procés “d’alto el foc permanent”, superior inclús a etapes on no estava declarat cap treva.

El govern Zapatero ha treballant tot el temps per assolir la pau, però sense desarmar l’Estat de dret davant dels violents.

La negociació amb més ganes d’assolir un acord del fi de la violència, no pot oblidar la possibilitat de no reeixir, com dissortadament ha succeït per culpa dels terroristes.

No obstant, i malgrat no haver assolit l’objectiu de que ETA abandoni les ames, avui estem millor que abans.

La trencar l’esperança d’assolir la pau, ha debilitat ha ETA. Amb l’atemptat a la T-4 de Barajas la esquerra abertzale violenta, ha perdut suport social, ha vist com se l’hi distanciava encara més al nacionalisme basc. Per això els considera com objectiu militars.

Rajoy, qualifica com a miracle tot allò que es incapaç d’entendre. És el problema de creure’s les seves pròpies mentides, l’hi incapacita per entendre la realitat i per extensió per a fer-ne una proposta creïble a la societat.