Cooperatives i liberals

No soc cooperativista de Abacus, la meva família sí.

Si jo compro llibres a la cooperativa, haig de pagar el mateix preu que si els compres en qualsevol altre llibreria, la meva dona i la meva filla, no. Elles obtenen el mateix producte amb un cost inferior, jo no.

El Gremi de Llibreters es molt bel·ligerant contra el funcionament de la cooperativa. La paradoxa es que consideren que els hi fa competència deslleial a l’excepció cultural a la competència. Excepció cultural a les regles del mercat que s’expressa en el preu fix dels llibres no de text.

Els tribunals de justícia, quan han recorregut a ells el Gremi, sempre han avalat la actuació de la Cooperativa catalana. El tribunals han establert que Abacus realitza una compra agrupada entre cooperativistes per obtenir un millor preu – una figura regulada per la llei de cooperatives de Catalunya - i no una venda al públic, en aquest supòsit si que hauria de complir, i compleix, les normes fixades a la llei estatal del llibre. Els socis fan servir la seva llibertat d’associació per pagar menys per els llibres.

Amb tot això resulta fàcil d’entendre que es vegi com un dur competidor. Competidor per que en un sistema de lliure mercat, la competència es consubstancial. I dur per que amb la seva organització logística, la seva potencia i la seva voluntat d’expansió estan avançant posicions. Tot això es comprensible.

Però costa molt més d’entendre que el Gremi de llibreters no mantingui una bel·ligerància similar amb altres durs competidors que hi ha al sector, com son les potents cadenes de distribució o, fins hi tot, les grans superfícies que comercialitzen el mateixos productes.

Potser es per que aquí tenim un liberals molt estranys. No son com deia Indalecio Prieto : “socialista a fuer de ser liberales”

Son liberals que ploren, al·legant la pèrdua de teixit empresarial català, si una cadena de distribució, propietat de socis d’aquí, es comprada per una cooperativa basca, però no res si una cooperativa catalana amb tecnologia pròpia es absorbida per una multinacional, degut a que necessita una dimensió que no por assolir en solitari.

Això no es ni catalanisme, ni liberalisme, es classisme.

Avui dia, el cooperativisme de consum, treballa dins del mercat, on el compradors decideixen lliurement. Tenen i mantenen un anima social, en el seu fins, en el seu funcionament alhora que competeixen a camp obert. Sense cap por a la llibertat, ni a la competència, per que se senten competents. Si creix i triomfa, es per que resulta útil, eficaç i beneficia a la gent que s’associen en ell. Ho saben i son conscients que les cooperatives son, ni mes ni menys, que la gent que les formen.