La fórmula utilitzada por Alexandre el Magne per a desfer el nus gordia, va ser assestar-li un cop d’espasa. Certament, va desfer el nus però va trencar la corda.
De la mateixa manera actuen alguns dels nostres politics, mancats d’idees o plantejaments en temes tan sensibles com la immigració o la seguretat.
D’aquest temes se’n ha de parlar. Però tanmateix s’ha de fer amb serenor i rigor, fugint en tot moment de la demagògia, de l’oportunisme i sobretot de l’electoralisme. Perquè tothom hem de saber i reconèixer que els problemes complexos no tenen solucions simplistes.
“La distancia entre la realitat i la seva percepció, es la política”, aquesta es una sentencia d’en Josep Ramoneda amb la que combrego al cent per cent. Si es treballa només amb les percepcions es cau indefectiblement amb l’exageració i la demagògia. I si es fa exclusivament des de la vessant de la informació objectiva ens aboquem a la tecnocràcia freda i distant del la ciutadania. Aquesta es la rò per la que els politics, i amb més rao, les politiques han de fugir d’aquet dos extrems.
“Resoldre problemes i no pas generar-los” como exigia el President Montilla es l’obligació de tots els polítics. Aquesta regla s’ha d’aplicar a tots els nivells, local, català, espanyol, europeu o mundial. I es més exigible quanta més responsabilitat política es tingui. Es per això que en Josep Piqué no pot justificar, disculpar, o mirar per un altre banda, quan s’emet un vídeo on la immigració i la delinqüència es correlacionen obertament. No es quelcom que sigui nou, el candidat badaloní del PP – secretari d’organització de Catalunya d’aquesta organització i promotor del vídeo – repeteix cada setmana als debat de Tele-Taxi TV on hi participa.
Tampoc es disculpable - ni como “escalfada verbal” – l’excés d’en Mas on a més d’identificar el terrorisme islàmic amb la immigració, responsabilitza al Govern de la Generalitat d’aquest fet
La creixent complexitat dels temes i la seva incapacitat per a formular propostes positives es porta a teoritzar “el cop d’espasa” com a solució.
Si en els temps d’Alexandre el Magne, tallar o desfer el nus gordia es considerava el mateix. Avui dia, no. Avui dia, trencar la corda de la convivència o escampar pors no es una solució, sino tot el contrari, es crear-ne un nou i més greu problema.
¡Y això després passa factura!.
De la mateixa manera actuen alguns dels nostres politics, mancats d’idees o plantejaments en temes tan sensibles com la immigració o la seguretat.
D’aquest temes se’n ha de parlar. Però tanmateix s’ha de fer amb serenor i rigor, fugint en tot moment de la demagògia, de l’oportunisme i sobretot de l’electoralisme. Perquè tothom hem de saber i reconèixer que els problemes complexos no tenen solucions simplistes.
“La distancia entre la realitat i la seva percepció, es la política”, aquesta es una sentencia d’en Josep Ramoneda amb la que combrego al cent per cent. Si es treballa només amb les percepcions es cau indefectiblement amb l’exageració i la demagògia. I si es fa exclusivament des de la vessant de la informació objectiva ens aboquem a la tecnocràcia freda i distant del la ciutadania. Aquesta es la rò per la que els politics, i amb més rao, les politiques han de fugir d’aquet dos extrems.
“Resoldre problemes i no pas generar-los” como exigia el President Montilla es l’obligació de tots els polítics. Aquesta regla s’ha d’aplicar a tots els nivells, local, català, espanyol, europeu o mundial. I es més exigible quanta més responsabilitat política es tingui. Es per això que en Josep Piqué no pot justificar, disculpar, o mirar per un altre banda, quan s’emet un vídeo on la immigració i la delinqüència es correlacionen obertament. No es quelcom que sigui nou, el candidat badaloní del PP – secretari d’organització de Catalunya d’aquesta organització i promotor del vídeo – repeteix cada setmana als debat de Tele-Taxi TV on hi participa.
Tampoc es disculpable - ni como “escalfada verbal” – l’excés d’en Mas on a més d’identificar el terrorisme islàmic amb la immigració, responsabilitza al Govern de la Generalitat d’aquest fet
La creixent complexitat dels temes i la seva incapacitat per a formular propostes positives es porta a teoritzar “el cop d’espasa” com a solució.
Si en els temps d’Alexandre el Magne, tallar o desfer el nus gordia es considerava el mateix. Avui dia, no. Avui dia, trencar la corda de la convivència o escampar pors no es una solució, sino tot el contrari, es crear-ne un nou i més greu problema.
¡Y això després passa factura!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada