Noble tasca

Era el seu segon acte polític des de que es va recuperar la democràcia.

Aquell empresari assitia per solidaritat i coneixença amb l’Enric Carbonell, alcalde de Sant Esteve de Sesrovires i cap de llista a les properes eleccions, a la seva presentació, junt amb la resta de las persones que configuren la candidatura socialista.

Desprès dels parlaments, en els que no hi va mancar ni les referències, ni el reconeixement a la tasca d’en Joan Galceran, anterior alcalde socialista que li va traspassar el càrrec en aquesta legislatura i que n’era present en l’acte perquè tanca la llista, es van formar petit grups entre els que hi havíem assistit.

Vaig coincidir en un d’ells amb aquest empresari, i ràpidament en fa fer evident la seva preocupació pel destí del seu empleat, però sobretot amic, amb el que “feia més de 29 anys que col·laboraven i treballaven plegat i fins i tot es suportaven”, com va afegir amb un rampell irònic.

L’hi angoixava que la política li pugues fer mal al seu amic. En té un molt bon concepte de l’Enric, el considera una persona noble, treballadora, amb capacitat, criteri i eficient a més d’un bon professional. Pateix perquè el seu amic s’endinsa en un mon en el que ell considera que es cerca més la destrucció de l’adversari, que la sana i legitima confrontació de plantejaments i idees. Defensava aquest criteri tot posant com exemple el grau de crispació i agressivitat amb els que la dreta espanyola ens obsequia dia si, dia també.

Van resultar estèrils els meus intents per convèncer-li. L’hi era molt difícil d’assumir i entendre que per evitar que passi allò que ell tem, es necessari que en la política hi participi’m més i més persones com el seu amic.

Es lògic perquè li resultava contradictori. L’antídot a les seves pors, per entrar-hi en política, es més implicació i no més distanciament. Si les persones amb aquest tarannà s’allunyen de la política local i general aquesta quedarà, irremediablement, en mans d’aquells que la fan mal bé. Confirmant-se així els pitjors dels seus auguris.

La política guanyarà si es mantenen però també entren i participen en ella, persones que s’hi dediquen a ella perquè consideren que es una tasca molt noble representar i defensar els interessos dels seus veïns, mitjançant el raonament i la convicció y no amb la crispació, la mentida i el insult.

Era difícil esvair els seus temors. L’hi costava molt assumir que el seu amic no esta sol, que no es l’únic, que una majoria de les milers de dones i homes que es presentem a las llistes, de tot tipus, ho fan per treballar pels demés, aportant el millor de si mateix, el seu esforç, la seves capacitats i sacrificant els seu temps personal i familiar per dedicar-ho a la comunitat.

Del seu amic s’ho creia, dels altres, no. De ell no en tenia cap dubte, ho coneixia, als altres, no.

Aquesta es la distancia, vers la política i els politics, que hem de trencar si volem dignificar-la i que recuperem una eina meravellosa i potent per canviar la realitat. Com ho han entès els joves francesos dels barris on es van produir aquells potents aldarulls amb crema de cotxes inclosa, no fa més d’un any, que han acudit a les urnes massivament, trencant la imatge asocial i conflictiva que “Sarko” volia donar de tots ells. Han ajustat els comptes a les urnes, que es com s’ha de fer en democracia.

Les eleccions municipals per la seva proximitat, tant pel que fa als polítics com les polítiques, son un bon camp d’assaig i treball de noves formes i propostes que permetin recuperar la confiança vers ella i derrotar-ne el pessimisme i la crispació que tant allunya a les persones d’aquesta noble tasca.