Una dins de l'altra, com en una "matrioixka" (el joc de les nines russes), així hi ha el sistema de finançament de l'Estatut i la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA). No és d'estranyar!, Les dues lleis orgàniques han estat aprovades per les mateixes Corts Generals.
Tot i això, les dues forces nacionalistes més grans d'Espanya (CiU i PP) que han votat a l'uníson en contra es justifiquen en base a la mateixa idea.
Les dues forces, encara que per motius aparentment contraposats, defensen que una de les lleis no hauria de contenir en l'altra, sinó que hauria de sotmetre-la a la seva supremacia, com això no ha passat, s'escuden en això per rebutjar la nova llei de finançament de les autonomies. CiU fa com que defensa que l'Estatut hauria d'estar per sobre de la LOFCA i el PP fa com que sosté que les lleis estatals han d'estar per sobre de les autonòmiques. Tot dos volen oblidar que les dues són lleis orgàniques. ¿Tant els costaria reconèixer que les coses no són, ni ha de ser, així?
Ambdós haurien d'esforçar-se a no anteposar els seus interessos partidaris als ciutadania i col.laborar més en resoldre problemes que no pas en crear-los, però han decidir que la seva única opció és votar junts per debilitar als governs en què participen els socialistes, amb l'únic objectiu de tornar cada un a "seu govern natural". El PP al de l'Espanya i CiU al de Catalunya. Per això, Artur Mas no rebutja pactar amb el PP, si procedeix o li és necessari.
Tornant al tema de les lleis, la nova LOFCA està dins de l'Estatut, perquè conté tots els criteris que al seu dia va recolzar CiU, quan pensava que seria ella qui els concretaria amb el Govern central. I l'Estatut és dins de la LOFCA perquè el model de finançament de Catalunya ja es va pensar i va dissenyar, perquè fos generalitzable i acceptat per la resta de les Comunitats. Tant és així que ha estat acceptat en les comunitats que governa el PP.
Amb aquesta Llei s'ha donat eficàcia i seguretat jurídica al model i les quanties que van negociar el passat juliol els presidents Montilla i Zapatero, que es va forjar de manera bilateral-això molesta al PP -, es va concretar de manera multilateral - això molesta a CiU -- i ha acabat com a llei orgànica. Tot segons el guió previst!
Alhora ha ajudat, indirectament als magistrats del TC a resoldre una de les seves penes. Si el model de finançament de l'Estatut hi cap en una llei orgànica sobre finançament autonòmic i viceversa, quin motiu hi ha pera negar la constitucionalitat. El mateix passa amb el títol de la justícia català que conté l'Estatut, que fixa model però es trasllada la seva concreció que s'estableixi la corresponent llei orgànica sectorial.
Si segueixen així, les Corts Generals li faran la sentència, perquè els demostraran que és possible, legal, constitucional i positiu posar una llei dins de l'altra, sense que una estigui per sobre de l'altra.
Només des de concepcions reduccionista i excloents es pot sostenir i contraposar aquest Estatut a aquesta LOFCA, per contra, des d'una perspectiva incloent, que atengui i entengui la pluralitat de sensibilitats, és a dir federal, s'observa possible i positiu que l'una estigui dins d' l'altra
2 comentaris:
Josep Maria,
permet-me que discrepi en la teva apreciació en considerar la LOFCA i l'Estatut amb el mateix valor dins l'ordenament jurídic espanyol.
Certament, ambdues són lleis orgàniques de l'Estat aprovades a les Corts Generals, però hi ha una petit matís que passes per alt, suposo per oblit no pas volgudament, en el fet que l'Estatut fou referendat pel poble català. Motiu pel qual hauria de tenir una preeminència l'Estatut enfront la LOFCA.
Dit això, també discrepo en el fet que la LOFCA és respectuosa amb l'Estatut perquè entre d'altres incompliments no respecte el principi de bitelaritat de les negociacions Generalitat-Estat i ens torna a ficar al sac del cafè per a tothom. Per no citar que tampoc respecte el principi d'ordinalitat establert en el propi Estatut.
Ah! I pel que fa als pactes amb el PP, vosaltres quan convé tampoc li feu fàstic, no? Només cal recordar que Patxi López és lehendakari amb el suport i els vots del PP! I, no m'estranyaria gens, si l'aritmètica parlamentària ho permetés, que Montilla pugues ser president gràcies al PP. De fet, aquesta setmana Rajoy ja s'ha deixat estimar.
Salut!
Salvador:
És evident que en aquest tema la teva opinió i la meva no son coincidents, potser perquè jo parteixo d’una visió caracteritzada per una concepció federal de les relacions entre l’Estat i Catalunya i si no n’estic equivocat la teva es una concepció nacionalista.
Per a mi, es evident que l’Estatut té el afegit polític de ser una llei orgànica que per assolir la seva eficàcia ha de ser referendada pel poble de Catalunya.
Ara bé, l’Estatut no és un xec al portador, que ja es pot cobrar només acostant-te a la finestreta de l’Estat. És una llei que fixa les condicions sobre les que s’han de desenvolupar les relacions entre Catalunya i l’Estat.
És en aquest sentit, que s’entén que les relacions bilaterals son imprescindibles i estan present per establir les normes jurídiques que. donin suport, validesa i sobre tot executivitat als acords, es a dir, aquestes normes son les que fan cobrable el xec. Aquestes normes poden ser decrets, lleis o lleis orgàniques segons sigui la matèria. Per això en aquestes normes estan l’Estatut.
Però a la seva vegada, l’Estatut esta dintre d’aquestes normes perquè les prefigura i condiciona.
Posen un exemple, el títol de l’Estatut referit a la Justícia, requeria d’una llei orgànica per desplegar-se, sense l’Estatut, sense el pacte polític que hi ha darrera mai es faria una llei com la que es prefigura. Ara bé, allà es dibuixarà un nou model d’organització d’aquest servei públic per a tot l’Estat. A alguns pot no interessar-li, com s’organitzarà la justícia en altres Comunitats, altres no ta nt sols ens interessa perquè considerem que Catalunya esta dintre d’Espanya, sinó per intel•ligència, doncs és més fàcil aconseguir què Catalunya tingui allò que li correspon si el model es generalitzable i acceptable en el conjunt d’Espanya.
Són respectables altres posicions i estràtegies, però no són les meves. Del “tema del cafè” ja fa temps que vaig escriure en aquest blog un article: “Jo cafè, tu xicoira” (http://josepmariarane.blogspot.com/2008/12/jo-caf-tu-xicoira.html) i en ratifico en el seu contingut.
Per últim, jo no hi parlat dels acords amb el PP. En tot cas, “excusata non petita, acusata manifesta” i val la pena dir que qui va dir: “Parlem-ne” va ser Artur Mas.
La gent li dona els seu vot als socialistes catalans no per a què pactin amb el PPC, sinó para que governen defensant unes idees i plantejaments econòmics i socials oposats als que defensen ells. No és creïble, ni possible que es repeteixi la situació d’Euskadi. Aquí per sort no hi ha ETA.
Com veus, aconsegueixes que m’hagi d’explicar encara més, però no voldria que s’entengués que el meu silenci al teus plantejaments suposa la meva acceptació dels mateixos.
Fins un altre.
Publica un comentari a l'entrada