Aquest es el meu article que publica el diari AVUI, en relació al absentime laboral.
L'absentisme laboral és un tema recurrent, polièdric i controvertit. Davant el greu perjudici que produeix en l'economia quan se superen determinats nivells, el 1980 la UGT i la CEOE van negociar i acordar fer-hi front conjuntament, acord al qual va unir-se CCOO l'any següent.
En aquell acord, destinat a ser aplicat en els convenis col·lectius després de definir-ho com "la no presència del treballador en el lloc de treball", van determinar quines absències no havien de ser quantificades com a tals.
Van considerar que no eren absentisme els permisos legals, les hores sindicals, maternitat i lactància, hospitalització, accidents laborals i suspensió de l'activitat per risc d'accidents i les suspensions legals dels contractes.
Així doncs, la resta d'absències, legals o fraudulentes, es van transformar en l'objectiu a batre per l'acció d'empresaris i treballadors al si de l'empresa i per l'administració, mitjançant una més estricta aplicació de les mesures legals de control i comprovació. L'aplicació d'aquesta cultura i pràctica comuna va aconseguir reduir de forma molt important l'absentisme.
En quasi 30 anys les coses han canviat molt, però, malgrat tot, l'absentisme continua essent motiu de preocupació.
Tant és així que en l'acord estratègic del 2005 es va encarregar al govern estudiar-ho. La informació obtinguda és que només el 6% dels treballadors tenen més d'una baixa a l'any, i el 76% no en tenen cap.
Potser en temes com aquest, que afecten les relacions laborals, la lliçó a extreure és que la solució de fons es trobarà quan tothom entengui el mateix per absentisme, es pacti un criteri d'actuació i s'apliqui conjuntament.
El contrari es llançar-se l'absentisme pel cap i no avançar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada