Basar-se en el conegut

Els consells més útils acostumen a ser els més simples.

Un dels experts que assessoren el Govern Montilla sobre el camí que ha de seguir l'economia catalana per reeixir va recomanar: "basar-se en el conegut i avançar decididament en nous sectors econòmics".

No en tots alhora i molt menys al mateix temps. S'ha de prioritzar – cal llegir, invertir de forma potent - en aquells en els quals raonablement podem despuntar-ne, tot assolint la massa crítica i l'excel·lència necessària. També en aquest segment tornarà a ser imprescindible basar-se en el conegut, aprofitant el que tenim i coneixem i no donant “salts en el buit”.

Aquest és un bon consell. Racional i simple, a més a més, clar i aplicable.

Existeix una unanimitat, gairebé embafadora, en què hem de canviar el nostre model productiu. "S'ha invertit molt en el maó i poc en cervells" o "Menys maons i més ordinadors" són bons resums dels problemes del model seguit en els últims anys i de l'orientació del que hem de seguir en el futur.

Dit això, el problema apareix quan cal concretar.

En aquest sentit, cal evitar que l'apel·lació a la R+D+i es faci de forma inconcreta i generalista, perquè correm el risc de fer-ne malbé un dels instruments més potents que tenim. Cal defugir de presentar-la com el bàlsam, gairebé miraculós, que com a l’anunci d'una companyia d'assegurances ho arregla "tot, tot i tot". Aquesta imatge fa que les persones a l'atur, les ocupades i les empreses, desconfiïn de la seva capacitat, doncs no la percebin com aplicable sobre el coneixen.

Un objectiu que no s'entén, es transforma en inabastable. Ningú no es compromet i s'esforça per assolir allò que no entén, o no veu útil. Això obliga a dos exercicis, un de concreció i un altre d'explicació. Per, i per a, això, és molt útil basar-se en el conegut.

Sortir de la crisi i recuperar la senda de creixement no suposa que tot el que es faci hagi de ser nou, encara que, això sí, haurà de ser diferent.

És cert que la nostra economia s'ha de basar en la producció de béns i serveis, en lloc de l'especulació financera, que amb salaris baixos i condicions precàries no avançarem, que ha de millorar el què fem, i com ho fem i també la formació i capacitació de les persones que ho fan i faran.

Per això, és un bon consell que es recomani no menysprear la potència econòmica i ocupacional de sectors madurs, com per exemple el turisme o l'automòbil, i que es lluiti perquè no esdevinguin obsolets. A això hi haurà que afegir-ne el nou, en la indústria i en els serveis, per compensar el que, dissortadament, no tindrà futur perquè la seva modernització és insuficient per que recuperi la competitivitat internacional que necessiten.

Aquest és un missatge positiu. Fa més comprensible l'horitzó i assumibles els esforços que empresaris i treballadors faran per canviar, per millorar, per formar-se, perquè ho faran sobre el que coneixen.

Basar-se en el conegut, no és un palanquement en el passat, és la palanca per assolir el futur.