Debatre el futur econòmic

Un debat va obrir un altre debat.

El canvi de model econòmic va ser el nou debat que el President del govern va obrir, la setmana passada, a compte del debat sobre l'estat (econòmic) de la nació.

Fixar un objectiu a llarg termini, pot ser una acció de lideratge o una estratègia de distracció, depèn.

Es lidera si s'és capaç de definir objectius clars i assumibles a mitjà termini i llarg termini, els quals donin sentit als esforços i sacrificis que s'hagin de realitzar en el curt termini. I això no només perquè s'assumeixin resignadament, partint de l'aplicació de la teoria del mal, sinó perquè aquest escenari que es dibuixa tingui capaç d'entusiasmar.

La història és plena exemples on els lideris han cridat a "tornar a lluitar, tornar a sofrir, per tornar a guanyar" o com va fer Winston Churchil amb seu: "per guanyar la guerra sol puc prometre'ls sang, suor i llàgrimes".

Al contrari, es cregui frustració, distracció o somieig col·lectiu si la gent percep que no hi ha un equilibri raonable entre esforç i expectatives o que els objectius són un escenari tan idíl·lic que resulta poc creïble. Fa temps que se sap que "ningú no dóna duros a quatre pessetes" o que aquell futur, no és el futur, si només es pot assolir mitjançant esforços sobrehumans o actituds heroiques que sol uns pocs puguin - i estiguin disposats - a realitzar.

Ja gairebé ningú no discuteix que Espanya i Catalunya, per sortir de la crisi i reobrir una senda de creixement econòmic sa i durador, han de transitar cap a una economia cada vegada més oberta al món que basi la seva potència i competitivitat en la millora de productes i processos, a base d'incorporar-los valor - que no preo -i qualitat.

Llavors, quin és el debat? Doncs, el patró de creixement, és a dir, el de sempre, el com aconseguir-ho. No es qüestiona on anem, però sí el com.

Per assolir, el més ràpidament possible, el model econòmic i productiu a què aspirem, des de ja, hem d'alinear el nostre patró de creixement perquè ens apropi a ell, no perquè ens allunyi. Hem de créixer basant-nos en el que tenim per arribar fins on volem. No podem ni hem de fer salts en el buit.

Encara que, això sí, no es tracta de repetir el que es fet fins ara i molt menys com s'ha fet, el que avui tenim també ha de canviar. Pot ser la base, però no se serà el futur si no es dirigeix cap a aquest model econòmic que esperem assolir i incorpora els seus valors.

Un exemple perquè s'entengui: la construcció.

Hi ha un acord generalitzat en el qual l'excés de construcció d'habitatges fomentat per a l'especulació, és dels detonadors del problema econòmic, perquè ens ha desviat del procés de renovació i modernització que havíem de seguir, s'ha endeutat a empreses i famílies i ha immobilitzat molt capital.

Però això no significa que la construcció residencial sigui intrínsecament dolenta i en conseqüència s'hagi d'abandonar. El que cal evitar és l'excés de producció, aquest que no té com a objectiu satisfer el dret a l'accés a l'habitatge.

A Espanya es calcula que la demanda que correspon a necessitats reals - no les especulatives - se situa al voltant de les 400.000 habitatges/any, els últims anys es van arribar a produir entre 800.000 i 900.000 unitats.

En conseqüència, tornarà la construcció d'habitatges, però no serà el motor de la recuperació, en tot cas un dels motors, però no EL motor. I això serà bo perquè la meitat de les ocupacions perdudes a Espanya l'últim any ho han estat en la construcció.

Això ocorrerà una vegada l'ajust d'uns preus desorbitats i la circulació del crèdit permeti que els habitatges ubicats en entorns urbans siguin ocupats.

Tindrem de nou, construcció però serà diferent. Primer, el sector tindrà menys pes en la nostra economia, la producció estarà orientada a les necessitats reals i la forma de construir canviarà.

La nostra construcció és massa artesanal i com a conseqüència més cara del que deuria. No serà totalment nova però serà diferent. Hi haurà que "industrialitzar" la construcció de l'habitatge fent possible una reducció de costos sense reduir la qualitat, ni les prestacions socials ni la cura medi ambiental. Caldrà formar la gent de la construcció per treballar en aquest "sector madur renovat ".

Serà una mica semblant al que vam fer amb l'automòbil o amb l'electrònica de consum, fa anys, que ha permès obtenir productes millors, amb més prestacions i sense que això hagi de suposar més preu.

Diguem-ho clar, la solució avui no és la política econòmica, fiscal i laboral dels 80, quan es busca que el motor de l'ocupació fossin: la construcció i l'activitat manufacturera de baix valor i costos.

Avui l'objectiu és un nou model econòmic de més valor afegit, que assolirem amb un patró de creixement concordant amb ell, no al del passat que pretenem deixar.

Qui no estigui acord que expliqui cap a pretén emportar-nos, com i que ens costarà.