Penélope

Com Penélope. Artur Mas actua com a Penélope.

No com la nostra Penélope, l'espanyola d’Alcobendas, que guanya un merescut Oscar per la seva capacitat i treball artístic i a més passeja internacionalment la imatge i el nom de Barcelona, ni com la Penélope de Joan Manuel Serrat que seia a l’estació a esperar un amor de joventut, sinó que actua com la mitològica Penélope, grega d’Ítaca i dona d'Ulisses, que cada nit desteixia el que havia teixit durant el dia, per no comprometre's.

En menys d'una setmana hem vist com Artur Mas teixia i desteixia la seva col·laboració amb el Govern de Catalunya per afrontar la crisi econòmica i els seus efectes sobre els quals conformem aquest país.

Què si no és declarar, sabent que no és acceptable per a la societat catalana i per a desconcert de propis i estranys, que la seva solució a la crisi passa per abaratir l'acomiadament, congelar els salaris, junt a un sorprenent plantejament de "pontejar el sistema financer", . Això sí, amb una concepció molt particular del que és fer-li el pont a la sistema financer, doncs ni suposa tornar a un sistema de permutes, ni a fer-ne una banca pública paral·lela, sinó és el “pontejament” que resultar de baixar les quotes de la Seguretat Social, posposar el pagament dels impostos i compartir els riscs de la banca, és a dir, compartir les pèrdues si n’hi ha.

Igual que el Quixot va confondre molins amb gegants, Artur Mas, com Penélope, confon qui li ofereixen un compromís sincer i anar plegats a favor de la gent amb aquells que busquen quedar-se amb “seu regne”, potser les seves obsessions i preocupacions no li permeten entendre que sortiria guanyant si es compromet.

Per això, poques hores després acceptar l'oferiment del President Montilla per cooperar i coordinar-se en la recerca de solucions als problemes de les persones, tal com aquest ja fa amb els agents socials, en ordenar i prioritzar les 25 accions de l'Acord Estratègic que més es necessiten, es va sentir en l’obligació de desteixir-lo tot i durant un acte electoral del PNB, es va dedicar a malparlar i desqualificar radicalment a qui li ha estès la mà així com tot el que es fa a Catalunya.

El problema d'Artur Mas és que, a diferència de Penélope, al poble de la seva Ítaca (Catalunya) li convé que teixeixi aliances, que es comprometi i col·labori en les solucions a la crisi, no que les desteixeixi i que vulgui significar-se fent propostes gastades i socialment regressives.