La forma d'abordar un problema no ha de contradir la seva solució.
Dissortadament és el que està succeint en aquests moments.
Aquells que ens han ficat en aquesta crisi global i globalitzada ara volen evitar que es construeixi una solució diferent a tot els que ens han estat venen i que està en l’origen del problema que patim.
Els valedors de la desregulació total i del mercat com a únic rector, els que han negat la validesa de normes i autoritats globals i democràtiques per governar el procés de globalització, els que han negat boicotejat la construcció de la ciutadania europea i de l'Europa social, els que han deixat als ciutadans desemparats, ara desqualifiquen l'actuació dels poders públics fent-los responsables del risc que creixi el proteccionisme nacional i amb ell perills econòmics i socials superiors.
És al revés, el risc seria no actuar o continuar per la mateixa senda que fins ara.
El proteccionisme econòmic nacional, no és una deriva inherent e inevitable de l'actuació dels poders públics sinó de la seva descoordinació. Una vegada més es demostraria que quan un problema global no té vies globals per abordar-lo, cada una de les parts tendeix a buscar-se la seva "solució local" i a les hores si poden créixer practiques proteccionistes.
La intervenció econòmica coordinada dels poders públics nacionals, amb els seus plans de rescat del sistema financer, de dinamització econòmica, de manteniment de la cobertura social no és l'actualització de l'autarquia econòmica i el proteccionisme autoritari en el social i polític, que va seguir la crisi del 29.
Així doncs avui no hi ha perill de repetir la historia, que reneixi el feixisme, però sí que creixi el populisme si no es generen solucions globals.
Els problemes socials d'aquesta globalització econòmica, es resoldran amb la globalització de les solucions i amb autoritats més globals i més democràtiques.
Per això necessitem més Europa i més social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada