Deprimits.

Des de, en altre temps, rutilant i influent Cimera Mundial Econòmica (Fòrum Davos) ens arriben missatges impregnats de:

Desconcert, perquè el seu món financer-especulatiu s'ha enfonsat. La globalització que defensaven, basada en l'absència de regles i moltes vegades d'ètica empresarial, ha demostrat que serveis per què el mercat faci créixer l'economia de forma tan ràpida i potent com les contradiccions i els problemes socials i econòmics que acumula portant-nos cap el colapse.

Impotència, perquè no poden oferir ni idees, ni solucions i a més són incapaços de reconèixer els seus errors. El seu "liberalisme econòmic" els impedeix donar suport i veure com a positiva la intervenció dels poders públics quan actua al rescat dels problemes que han genrat, i fins i tot l'abominen, desqualificant-la com a proteccionisme.

Pessimisme ratllant el catastrofisme, perquè saben que sense polítiques públiques i concertades a nivell mundial la crisi serà més dura - com va succeir en el crack del 29 - però la seva "religió" li ho prohibeix. Per a ells, si no n'hi ha intervenció pública, malament! i si n'hi ha, pitjor!, i per això les previsions que fan són el pitjor del pitjor.

Preocupació, per les convulsions socials que la crisi pot originar. Potser per això han estat tan amatents als dirigents polítics de Rússia i la Xina, on el capitalisme continua creixent sota formes de fort autoritarisme i control social.

Depressió, perquè - com diu Miquel Roca - aquesta crisi possiblement acabarà amb el "seu" món, però no amb "el" món.

No hauríem de perdre el temps ocupant-nos-en, ni deixar que ens contagiïn els seus estats d'ànim. Suficients problemes ens han creat!

El que necessitem és el que allà no han fet durant anys: analitzar, proposar, promocionar i estructurar un model econòmic mundial productiu de béns i serveis, respectuós amb el planeta, les persones i els seus drets, no al revés. I això no ho faran aquest gurus.