Artur Mas i l'anomenat "pinyol", o nucli dur, de CDC s’estan entortolligant.
Ells sols s’ho estan posant molt difícil, a si mateixos. Si volen disputar-li al PSC la centralitat en la política catalana, han de fer el contrari del que fan.
Anant al davant de posicions de sobirania extrema, que propugnen el dret a decidir, incorporant explícitament l'exercici l'autodeterminació com una de les fites al camí cap a la independència o renegant de l'Estatut que van recolzar o substituint el compliment del sistema de finançament pactat en ell per un incert i insolidari concert econòmic, difícilment guanyaran aquesta centralitat que busquen.
Si aquesta és la seva proposta, quina és la diferència amb la d'ERC? Ningú no és capaç d'apreciar-la, llevat dels afectats per la síndrome de Brian, definit per Vicenç Villatoro, en honor a la seqüència de la pel·lícula "Vida de Brian" de Monty Pyton, on els seguidors del Partit per la Llibertat Popular de Judea es barallen contra els del Partit per la Llibertat de Judea Popular.
La centralitat no és el centre, encara que per assolir-la cal estar centrat. I això no és un joc de paraules!
La centralitat, en política, en té més a veure amb el centre de gravetat de la societat que amb l'equidistància dels extrems. I, a Catalunya, aquesta es troba en unes coordenades definides, a l'uníson, per un sentiment de progrés i de catalanisme moderats, com ens recorden els resultats electorals o els estudis demoscòpics.
Ells sols s’ho estan posant molt difícil, a si mateixos. Si volen disputar-li al PSC la centralitat en la política catalana, han de fer el contrari del que fan.
Anant al davant de posicions de sobirania extrema, que propugnen el dret a decidir, incorporant explícitament l'exercici l'autodeterminació com una de les fites al camí cap a la independència o renegant de l'Estatut que van recolzar o substituint el compliment del sistema de finançament pactat en ell per un incert i insolidari concert econòmic, difícilment guanyaran aquesta centralitat que busquen.
Si aquesta és la seva proposta, quina és la diferència amb la d'ERC? Ningú no és capaç d'apreciar-la, llevat dels afectats per la síndrome de Brian, definit per Vicenç Villatoro, en honor a la seqüència de la pel·lícula "Vida de Brian" de Monty Pyton, on els seguidors del Partit per la Llibertat Popular de Judea es barallen contra els del Partit per la Llibertat de Judea Popular.
La centralitat no és el centre, encara que per assolir-la cal estar centrat. I això no és un joc de paraules!
La centralitat, en política, en té més a veure amb el centre de gravetat de la societat que amb l'equidistància dels extrems. I, a Catalunya, aquesta es troba en unes coordenades definides, a l'uníson, per un sentiment de progrés i de catalanisme moderats, com ens recorden els resultats electorals o els estudis demoscòpics.
Unir els nacionalistes en un dels extrems del tauler, pot tranquil·litzar-los les seves consciències, però els allunya de la centralitat. I si, com sembla, el PP de Mariano Rajoy comença a disputar-los el centredreta catalanista, mitjançant un discurs més centrat, aquesta via d'aigua no la pararia ni Duran Lleida.
4 comentaris:
Estimat Sr. Rañé: Vull felicitar-li per la nova responsabilitat, vosté ja m' entenc. Li puc preguntar si mantindrá viu aquest canal de comunicació amb els oïents? Salutacions,
Hola JM, coincido con el señor de antes. Saludos, Charly
Moltes gràcies, per les felicitacions. A poc que pugui, vull mantenir aquest canal de comunicació obert.
Hola JM, estamos totalmente de acuerdo con los dos amigos anteriores. Salutaciones, Vicente y Rosa Maria
Publica un comentari a l'entrada