Dos excessos verbals de qualificats portaveus del nucli dur de CDC, en una setmana, és massa.
El primer, d'Oriol Pujol, qualificant el Govern com una "casa de barrets". Posteriorment, es va auto-corregir recorrent a prestigiosos diccionaris catalans de sinònims. Va intentar aclarir que l'accepció correcta del seu exabrupte no era la mal sonant que tothom feiem, sinó una el·líptica, i fins i tot culta, referència a cases amb gran desordre i esvalot.
Que lluny queden aquelles elegants i mordaces afirmacions, plenes de segones intencions!, quan algun diputat, en el Congrés, ho comparava a una "casa de cites", perquè en els seus discursos, tots, incloïen "cites" a personatges il·lustres.
El problema no ha estat la llengua utilitzada, sinó com s'ha utilitzat i el per què.
Més greu va ser el segon, el protagonitzada per Francesc "Quico" Homs. La febre verbal i un profund desconeixement de la història, el van portar a relacionar el concert basc amb l'existència d'ETA.
Una barbaritat i un immens error!
Perquè els furs bascos són molt anteriors a la banda assassina i, sobretot, perquè és una terrible equivocació insinuar que, per tenir concert econòmic a Catalunya, es necessitaria una situació similar a la basca. Relacionar-lo és més que un excés verbal inacceptable, és donar-li ales, i justificar, l'injustificable. Res, ni el concert, no pot validar la violència i l'assassinat en un sistema democràtic.
Dos excessos verbals diferents, amb un denominador comú. Són el fruit de la frustració en la qual viu CDC. La radicalització del seu projecte i la virulenta oposició verbal són la seva inútil resposta a la seva profunda preocupació per l'avenç del seu màxim adversari polític, el socialisme català, que viu centrat i concentrat en afrontar i resoldre, sense escarafalls, els problemes reals que té la gent.
El primer, d'Oriol Pujol, qualificant el Govern com una "casa de barrets". Posteriorment, es va auto-corregir recorrent a prestigiosos diccionaris catalans de sinònims. Va intentar aclarir que l'accepció correcta del seu exabrupte no era la mal sonant que tothom feiem, sinó una el·líptica, i fins i tot culta, referència a cases amb gran desordre i esvalot.
Que lluny queden aquelles elegants i mordaces afirmacions, plenes de segones intencions!, quan algun diputat, en el Congrés, ho comparava a una "casa de cites", perquè en els seus discursos, tots, incloïen "cites" a personatges il·lustres.
El problema no ha estat la llengua utilitzada, sinó com s'ha utilitzat i el per què.
Més greu va ser el segon, el protagonitzada per Francesc "Quico" Homs. La febre verbal i un profund desconeixement de la història, el van portar a relacionar el concert basc amb l'existència d'ETA.
Una barbaritat i un immens error!
Perquè els furs bascos són molt anteriors a la banda assassina i, sobretot, perquè és una terrible equivocació insinuar que, per tenir concert econòmic a Catalunya, es necessitaria una situació similar a la basca. Relacionar-lo és més que un excés verbal inacceptable, és donar-li ales, i justificar, l'injustificable. Res, ni el concert, no pot validar la violència i l'assassinat en un sistema democràtic.
Dos excessos verbals diferents, amb un denominador comú. Són el fruit de la frustració en la qual viu CDC. La radicalització del seu projecte i la virulenta oposició verbal són la seva inútil resposta a la seva profunda preocupació per l'avenç del seu màxim adversari polític, el socialisme català, que viu centrat i concentrat en afrontar i resoldre, sense escarafalls, els problemes reals que té la gent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada