El President Montilla ha deixat clar que un cop superada la emergència podrien renunciar a la portada de aigües del Ebre.
I que això serà així si, i només si, amb el que ha plogut, i amb les pluges que s’esperen el cap de setmana, s’arriba a tenir dins dels pantans ("al sac i ben lligat") l’aigua suficient per a que no hagin restriccions, fins que funcioni la dessalanitzadora del Prat al proper any.
Fer arribar l'aigua suficient era allò que justificava portar-la des del Ebre. Com ens ha caigut del cel, la que necessitàvem, ja no ens fa falta la del Ebre, és a dir, com diu la dita: “muerto el perro, muerta la rabia”. Això és clar, no?
Ara bé, portar l’aigua del Ebre no és el mateix que fer-ne la canonada, ni connectar les xarxes, ni l’estalvi i la racionalitat en l’ús de l’aigua, ni les altres actuacions que s'han fet i és continuaran fent, tant de caràcter conjuntural com estructural.
La canonada s’ha de fer i es farà. Ho ha dit el President, amb la mateixa serietat i seguretat amb que va prometre que “portaria el aigua com fos, encara que a algú no li agrades”.
Ara no existeix la urgència, per a que estigui llesta a l’octubre, però continua havent la necessitat. Necessitat per poder:
- portar l’aigua des de Barcelona cap a Tarragona (amb dessaladora a Cunit o sense).
- portar el aigua de la dessaladora de Cunit fins a Tarragona o a Barcelona.
- aportar aigua al sistema Ter-Llobregat si un altre sequera ho tornes a fer imprescindible .
Les solucions tècniques existeixen, les voluntats polítiques s’han expressat. Que ens que queda ara? El debat o l'enrenou polític. Amb el primer, avançarem. Al segon s’apunten aquells que no van voler mullar-se, donant suport a les mesures d'emergència.
Haurem de continuar assistint al seu joc d'oportunisme o d'exhibicionisme?. Quasi segur.
Oportunisme, com el que continua practicant CiU. Ells, que no van fer la canonada en 23 anys, ni van donar suport al Reial Decret Llei que autoritzava la seva construcció urgent quan tothom pensava que hi haurien restriccions. Ara, amb la fe dels conversos, exigeixen que es construeixi ràpidament, com si no hagués plogut!.
O exhibicionisme, com el que practiquen dirigents d’ERC que, pensant més en el seu congrés que en el país, fan altisonants declaracions i, fins i tot, qüestionen la connexió. Un altre cop, practiquen la “política de l’ultima milla”. Aquella que utilitza una petita qüestió, en molts casos assumible i assumida, de forma intolerant per fer-se veure, encara que això posi en perill la resta d'un projecte útil i necessari.
I que això serà així si, i només si, amb el que ha plogut, i amb les pluges que s’esperen el cap de setmana, s’arriba a tenir dins dels pantans ("al sac i ben lligat") l’aigua suficient per a que no hagin restriccions, fins que funcioni la dessalanitzadora del Prat al proper any.
Fer arribar l'aigua suficient era allò que justificava portar-la des del Ebre. Com ens ha caigut del cel, la que necessitàvem, ja no ens fa falta la del Ebre, és a dir, com diu la dita: “muerto el perro, muerta la rabia”. Això és clar, no?
Ara bé, portar l’aigua del Ebre no és el mateix que fer-ne la canonada, ni connectar les xarxes, ni l’estalvi i la racionalitat en l’ús de l’aigua, ni les altres actuacions que s'han fet i és continuaran fent, tant de caràcter conjuntural com estructural.
La canonada s’ha de fer i es farà. Ho ha dit el President, amb la mateixa serietat i seguretat amb que va prometre que “portaria el aigua com fos, encara que a algú no li agrades”.
Ara no existeix la urgència, per a que estigui llesta a l’octubre, però continua havent la necessitat. Necessitat per poder:
- portar l’aigua des de Barcelona cap a Tarragona (amb dessaladora a Cunit o sense).
- portar el aigua de la dessaladora de Cunit fins a Tarragona o a Barcelona.
- aportar aigua al sistema Ter-Llobregat si un altre sequera ho tornes a fer imprescindible .
Les solucions tècniques existeixen, les voluntats polítiques s’han expressat. Que ens que queda ara? El debat o l'enrenou polític. Amb el primer, avançarem. Al segon s’apunten aquells que no van voler mullar-se, donant suport a les mesures d'emergència.
Haurem de continuar assistint al seu joc d'oportunisme o d'exhibicionisme?. Quasi segur.
Oportunisme, com el que continua practicant CiU. Ells, que no van fer la canonada en 23 anys, ni van donar suport al Reial Decret Llei que autoritzava la seva construcció urgent quan tothom pensava que hi haurien restriccions. Ara, amb la fe dels conversos, exigeixen que es construeixi ràpidament, com si no hagués plogut!.
O exhibicionisme, com el que practiquen dirigents d’ERC que, pensant més en el seu congrés que en el país, fan altisonants declaracions i, fins i tot, qüestionen la connexió. Un altre cop, practiquen la “política de l’ultima milla”. Aquella que utilitza una petita qüestió, en molts casos assumible i assumida, de forma intolerant per fer-se veure, encara que això posi en perill la resta d'un projecte útil i necessari.
Tot sigui per exhibir-ne les plomes, com un paó reial!, o “marcar perfil” per enlluernar a la seva petita colla. Sense adonar-se que només transmetre'n, a la majoria, confusió i malfiança vers els representants polítics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada