Es va acabar la situació d'emergència hídrica. Amb l'aigua que hi ha als pantans, fruit de les pluges, és possible arribar sense restriccions fins que funcioni la dessalanitzadora del Prat. Ja no fa falta l'aigua de l'Ebre.
Ara bé, portar aigua de l'Ebre no és el mateix que fer la canonada que connecti hídricament Tarragona i Barcelona.
La canonada s'ha de fer. La necessitat continua existint, encara que hagi desaparegut la urgència.
Un país modern necessita tenir les infraestructures que ho facin menys dependent de factors com la climatologia, que no controla. A més algú entendria que Tarragona no pogués rebre aigua de les dessalinitzadoras, si la necessita?. Per això, s'ha de fer la canonada, sense pressa però sense pausa, perquè completarà la xarxa de distribució d'aigua en alta que necessitem i que amb l'aportament de l'aigua dessalinitzada, és la solució als problemes hídrics de Catalunya.
Encara així, poder obtenir aigua del mar o equilibrar els recursos entre conques, per evitar paradoxes com veure inundacions al costat de sequeres, no ho és tot. En cap cas no ens eximeix ni de l'estalvi i la racionalitat en l'ús de l'aigua, ni de la reutilització, ni de les altres actuacions que s'han fet i han de continuar fent-se, ja sigui conjunturals o estructurals.
Que ens que queda ara? El treball o l'enrenou polític. Amb el primer, s'avança i es resolen els problemes. Al segon s'apuntaran aquells que no van voler mullar-se, donant suport a les mesures d'emergència.
Entre la histèrica pressa d'aquells, que com a CiU no van fer la interconnexió en 23 anys, ni van recolzar la seva construcció quan semblava urgent, i la negació o ocultació de la seva necessitat, amb vacil·lacions dilatòries, està el "vesteix-me a poc a poc, que tinc pressa", que reitera i pràctica el President Montilla.
Ara bé, portar aigua de l'Ebre no és el mateix que fer la canonada que connecti hídricament Tarragona i Barcelona.
La canonada s'ha de fer. La necessitat continua existint, encara que hagi desaparegut la urgència.
Un país modern necessita tenir les infraestructures que ho facin menys dependent de factors com la climatologia, que no controla. A més algú entendria que Tarragona no pogués rebre aigua de les dessalinitzadoras, si la necessita?. Per això, s'ha de fer la canonada, sense pressa però sense pausa, perquè completarà la xarxa de distribució d'aigua en alta que necessitem i que amb l'aportament de l'aigua dessalinitzada, és la solució als problemes hídrics de Catalunya.
Encara així, poder obtenir aigua del mar o equilibrar els recursos entre conques, per evitar paradoxes com veure inundacions al costat de sequeres, no ho és tot. En cap cas no ens eximeix ni de l'estalvi i la racionalitat en l'ús de l'aigua, ni de la reutilització, ni de les altres actuacions que s'han fet i han de continuar fent-se, ja sigui conjunturals o estructurals.
Que ens que queda ara? El treball o l'enrenou polític. Amb el primer, s'avança i es resolen els problemes. Al segon s'apuntaran aquells que no van voler mullar-se, donant suport a les mesures d'emergència.
Entre la histèrica pressa d'aquells, que com a CiU no van fer la interconnexió en 23 anys, ni van recolzar la seva construcció quan semblava urgent, i la negació o ocultació de la seva necessitat, amb vacil·lacions dilatòries, està el "vesteix-me a poc a poc, que tinc pressa", que reitera i pràctica el President Montilla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada