Qui ens ho havia de dir!
Només fa unes setmanes tot presagiava una situació força complicada pel Govern del President Montilla durant el descabdellament del debat d’orientació política que començà avui.
El debat sobre les grans infraestructures, en el cas dels ferrocarrils o el sistema elèctric sobre el seu funcionament, o sobre la seva gestió de l’aeroport del Prat, no auguraven una situació de placidesa.
Avui, el govern arriba al debat amb la tranquil·litat per poder abordar allò que es important, sense estar pressionat per les urgències. Això ha estat possible, mercès a la gestió i la resolució d’aquelles situacions, els acords assolits sobre les transferències o sobre les inversions del Estat, junt al tranquil inici d’un curs escolar on s’han escolaritzat a 31.000 alumnes més. També ha ajudat l’inesperada contribució de l’oposició amb la seves crisis, CiU frenant al límit del penya segat per tal de no trencar la coalició, un PPC que s’ha auto escapçat abandonant el seu gir catalanista per girar-se un altre cap el nacionalisme espanyol més conservador o finalment un Ciutadans que a més de dividir-se en el seu Congres, es veu lluitant contra un altra opció generada des del poders mediàtics que pretén laminar-los
Pot, i deu, fer-ne balanç dels seus nou mesos de govern. Ha de posar en valor les peces que tingui. L’estabilitat institucional, la governació tranquil·la, el desenvolupament de l’Estatut, l’abordatge sistemàtic dels grans temes de forma efectiva, encara que de forma poc efectista, son algunes d’elles.
Ara be, també ha de fixar les fites del horitzó més proper. Horitzó on l’èpica de lo quotidià ha de mantenir-se, per solucionar els problemes del dia a dia, alhora que s’encaren els temes de fons, com ara el debat sobre el finançament que ens espera el proper agost.
Pel contrari, Mas i els seus arriben exhausts. El seu error ha estat creure que sobre una situació conjuntural era possible construir-ne una proposta estructural. Intentar identificar les deficiències en trens o la xarxa elèctrica amb la debilitat moral de un país, confondre les tensions amb el Govern d’Espanya per l’aplicació del Estatut amb la pèrdua de prestigi de Catalunya i les seves institucions, pateix d’un greu problema, quan es resolen s’ensorra la bastida que s’havia preparat per refer el seu projecte polític.
La seva frustració i la seva radicalitat no els ajuda gens, els divideix i els fa menys centrals.
Només fa unes setmanes tot presagiava una situació força complicada pel Govern del President Montilla durant el descabdellament del debat d’orientació política que començà avui.
El debat sobre les grans infraestructures, en el cas dels ferrocarrils o el sistema elèctric sobre el seu funcionament, o sobre la seva gestió de l’aeroport del Prat, no auguraven una situació de placidesa.
Avui, el govern arriba al debat amb la tranquil·litat per poder abordar allò que es important, sense estar pressionat per les urgències. Això ha estat possible, mercès a la gestió i la resolució d’aquelles situacions, els acords assolits sobre les transferències o sobre les inversions del Estat, junt al tranquil inici d’un curs escolar on s’han escolaritzat a 31.000 alumnes més. També ha ajudat l’inesperada contribució de l’oposició amb la seves crisis, CiU frenant al límit del penya segat per tal de no trencar la coalició, un PPC que s’ha auto escapçat abandonant el seu gir catalanista per girar-se un altre cap el nacionalisme espanyol més conservador o finalment un Ciutadans que a més de dividir-se en el seu Congres, es veu lluitant contra un altra opció generada des del poders mediàtics que pretén laminar-los
Pot, i deu, fer-ne balanç dels seus nou mesos de govern. Ha de posar en valor les peces que tingui. L’estabilitat institucional, la governació tranquil·la, el desenvolupament de l’Estatut, l’abordatge sistemàtic dels grans temes de forma efectiva, encara que de forma poc efectista, son algunes d’elles.
Ara be, també ha de fixar les fites del horitzó més proper. Horitzó on l’èpica de lo quotidià ha de mantenir-se, per solucionar els problemes del dia a dia, alhora que s’encaren els temes de fons, com ara el debat sobre el finançament que ens espera el proper agost.
Pel contrari, Mas i els seus arriben exhausts. El seu error ha estat creure que sobre una situació conjuntural era possible construir-ne una proposta estructural. Intentar identificar les deficiències en trens o la xarxa elèctrica amb la debilitat moral de un país, confondre les tensions amb el Govern d’Espanya per l’aplicació del Estatut amb la pèrdua de prestigi de Catalunya i les seves institucions, pateix d’un greu problema, quan es resolen s’ensorra la bastida que s’havia preparat per refer el seu projecte polític.
La seva frustració i la seva radicalitat no els ajuda gens, els divideix i els fa menys centrals.
1 comentari:
Sr Rañe ¿que opina de la actual ley de divorcio? Que le parece lo que hacen muchas mujeres abusando de una ley desigual , obsoleta con los tiempos actuales de la sociedad, en la que por solo el hecho de ser hombre , te quitan los hijos ( por lo que hoy ya se conoce como sindrome de alienacion parental, manipulacion por parte de uno de los progenitores para odiar al otro , causandole un mal que en el parlamento de estrasbugo ya hay condenas por ello,por que se considera maltrato al menor por el daño emocional y psiquico , pero supongo que usted esto ya lo sabe) te quedas sin vivienda, (aunque sea privativa y te tienes que ir de alquiler o a casa de tus padres si los tienes, o debajo un puente por que no te llega para comprar otra)tienes que pasar una pension ,que no te deja ni para cubrir tus necesidades vitales, por que tu quieres que tus hijos esten bien, pero todo dentro de un consenso y unas necesidades reales, no sangrando a la otra persona. Le expongo todo esto por que que creo que es usted una persona objetiva y tolerante ante la realidad de la sociedad y modelo de familia monoparental que cada año va en aumento , espero que en esta legislatura el gobierno apruebe el libro segundo del codigo civil de cataluña que se presento en la anterior legislatura pero no dio tiempo a aprobarse,y como ha dicho la juez decano de Barcelona Maria Sanahuja en tema de separaciones y divorcios hay que hacer un traje a medida en cada caso y no esntandarizar por que es lamentable el abuso y el daño,que estan haciendo algunas personas acogiendose a una ley, por que personas malas , ladrones , delincuentes, etc. habra siempre , pero una ley que los ampare no tendria que existir. Me gustaria ver una opinion suya sobre este tema.
4 / octubre / 2007 15:05
Publica un comentari a l'entrada