En quin sidral s’ha ficat Artur Mas!
Allò que inicialment es va presentar com el descobriment de la pedra filosofal, s’ha tornat en un sidral.
El bàlsam a les tensions internes en CDC, el remei a les diferencies amb UDC, la gran aposta que tenia que donar moral, credibilitat i prestigi al país i les seves institucions i, finalment, el ungüent que havia de servir per rendabilitzar políticament les nefastes conseqüències de la mancan d’inversions, que es varen pactar amb els governs d’Aznar, i que ara estem patint, s’està transformant en un gran sidral.
El debat sobre la refundació del catalanisme, està obrint una profunda escletxa al si de la federació nacionalista. Duran amaga amb no assumir el lideratge a les generales, fins que no sàpiga on va aquest tren. Duran acabarà cedint, però el mal ja estarà fet.
Cedirà perquè no te més remei, perquè no pot quedar-se despenjat. Fora del Congrés o de la federació fa molt de fred, i a més a més, no hi ha ministeris. Aquesta vegada no pot optar per anar el número dos, o el número vuit, com va fer a les eleccions del 99. Si ho fes seria un nyap. Seria tan visible que s’interpretaria com el inici del divorci, tantes vagades anunciat i mai materialitzat, per part del democratacristià (resulta contradictori que ell parli de divorcis) i alimentaria, encara més, els rumors dels mentiders polítics que anuncien la ruptura per desprès de les eleccions de la coalició nacionalista, emportant-se UDC els seus diputats als Congrés.
Duran ens explicarà, per justificar la seva cessió, que n’ha aconseguit el seu objectiu: moderar las ínfules soberanistes de CDC, el radicalisme de Mas i portar-los des de la muntanya, on es barallen amb ERC, al centredreta polític, on tenen la major part del seu electorat. Es lliure d’enganyar-s’hi, però que no pretengui confondre’ns.
Li tocarà aguantar l’allau de desqualificacions que els seus socis, que ja han començat a proferir contra ell i el seu partit, farà filigranes interpretatives sobre les ambigüitats, generalitats i vaguetats que deixarà anar Mas, el proper 20 de Novembre, en el seu discurs de refundació del catalanisme. Perquè d’aquí a allà haurà de reconduir l’arrencada de cavall, per ajustar-se al seu electorat sense perdre a les plataformes soberanistes que l’empaiten i l’amoïnen.
Duran es justificarà, perquè no té un altre sortida, però el seus arguments seran contradictoris amb la línia soberanista. Això que imprescindiblement necessita fer, afebleix el discurs i el lideratge de Mas. Ja tenim la continuació del serial i un altre sidral servit!
I mentre tant, el Govern de Catalunya treballa en la aplicació de l’Estatut. Un Estatut del que, ara, reneguen Mas i el seus, només perquè no el governen, ni governen.
El govern del President Montilla fa feina i no esmerça tanta xerrameca, aquesta és la marca de la casa.
Acorda amb el Govern d’en Zapatero transferències com ara el Clínic i avença en el traspàs de les Rodalies de RENFE, de la Inspecció de Treball o de la concessió de permisos de treball per les persones extracomunitaries que volen treballar a casa nostra.
I aquest dies ha assolit un acord pel que fa al compliment de l’Estatut.
En concret, la aplicació de la disposició transitòria per la que el Govern de l’Estat destini a Catalunya, durant els 7 anys que esta previst, el 18’8% de les seves inversions en infraestructures. Ampliant la base de càlcul a les dels Ministeris de Foment, Medi Ambient, Industria i Comerç, Agricultura i Recerca i Desenvolupament. A aquest efecte l’acord també permet recuperar per l’actual exercici del 2007, 827 M€, diferencia que l’any passat CiU va acordar aparcar, pensant que serien ells qui governarien. Amb aquest acord la inversió total del primer any es situa en els 4.021,6 m€, que servirà de per a futur anys.
Allò que inicialment es va presentar com el descobriment de la pedra filosofal, s’ha tornat en un sidral.
El bàlsam a les tensions internes en CDC, el remei a les diferencies amb UDC, la gran aposta que tenia que donar moral, credibilitat i prestigi al país i les seves institucions i, finalment, el ungüent que havia de servir per rendabilitzar políticament les nefastes conseqüències de la mancan d’inversions, que es varen pactar amb els governs d’Aznar, i que ara estem patint, s’està transformant en un gran sidral.
El debat sobre la refundació del catalanisme, està obrint una profunda escletxa al si de la federació nacionalista. Duran amaga amb no assumir el lideratge a les generales, fins que no sàpiga on va aquest tren. Duran acabarà cedint, però el mal ja estarà fet.
Cedirà perquè no te més remei, perquè no pot quedar-se despenjat. Fora del Congrés o de la federació fa molt de fred, i a més a més, no hi ha ministeris. Aquesta vegada no pot optar per anar el número dos, o el número vuit, com va fer a les eleccions del 99. Si ho fes seria un nyap. Seria tan visible que s’interpretaria com el inici del divorci, tantes vagades anunciat i mai materialitzat, per part del democratacristià (resulta contradictori que ell parli de divorcis) i alimentaria, encara més, els rumors dels mentiders polítics que anuncien la ruptura per desprès de les eleccions de la coalició nacionalista, emportant-se UDC els seus diputats als Congrés.
Duran ens explicarà, per justificar la seva cessió, que n’ha aconseguit el seu objectiu: moderar las ínfules soberanistes de CDC, el radicalisme de Mas i portar-los des de la muntanya, on es barallen amb ERC, al centredreta polític, on tenen la major part del seu electorat. Es lliure d’enganyar-s’hi, però que no pretengui confondre’ns.
Li tocarà aguantar l’allau de desqualificacions que els seus socis, que ja han començat a proferir contra ell i el seu partit, farà filigranes interpretatives sobre les ambigüitats, generalitats i vaguetats que deixarà anar Mas, el proper 20 de Novembre, en el seu discurs de refundació del catalanisme. Perquè d’aquí a allà haurà de reconduir l’arrencada de cavall, per ajustar-se al seu electorat sense perdre a les plataformes soberanistes que l’empaiten i l’amoïnen.
Duran es justificarà, perquè no té un altre sortida, però el seus arguments seran contradictoris amb la línia soberanista. Això que imprescindiblement necessita fer, afebleix el discurs i el lideratge de Mas. Ja tenim la continuació del serial i un altre sidral servit!
I mentre tant, el Govern de Catalunya treballa en la aplicació de l’Estatut. Un Estatut del que, ara, reneguen Mas i el seus, només perquè no el governen, ni governen.
El govern del President Montilla fa feina i no esmerça tanta xerrameca, aquesta és la marca de la casa.
Acorda amb el Govern d’en Zapatero transferències com ara el Clínic i avença en el traspàs de les Rodalies de RENFE, de la Inspecció de Treball o de la concessió de permisos de treball per les persones extracomunitaries que volen treballar a casa nostra.
I aquest dies ha assolit un acord pel que fa al compliment de l’Estatut.
En concret, la aplicació de la disposició transitòria per la que el Govern de l’Estat destini a Catalunya, durant els 7 anys que esta previst, el 18’8% de les seves inversions en infraestructures. Ampliant la base de càlcul a les dels Ministeris de Foment, Medi Ambient, Industria i Comerç, Agricultura i Recerca i Desenvolupament. A aquest efecte l’acord també permet recuperar per l’actual exercici del 2007, 827 M€, diferencia que l’any passat CiU va acordar aparcar, pensant que serien ells qui governarien. Amb aquest acord la inversió total del primer any es situa en els 4.021,6 m€, que servirà de per a futur anys.
Un altre cop el Govern tira endavant els compromisos de l’Estatut. Millorant la situació de les persones que vivim a Catalunya –per això ho varem fer -, i demostrant que va valer la pena. I mentre tant, els nacionalistes conservadors es fiquen, ells solets, en un sidral, que avorreix a la gent i els distreu del realment important.
1 comentari:
Sr Rañe ¿que opina de la actual ley de divorcio? Que le parece lo que hacen muchas mujeres abusando de una ley desigual , obsoleta con los tiempos actuales de la sociedad, en la que por solo el hecho de ser hombre , te quitan los hijos ( por lo que hoy ya se conoce como sindrome de alienacion parental, manipulacion por parte de uno de los progenitores para odiar al otro , causandole un mal que en el parlamento de estrasbugo ya hay condenas por ello,por que se considera maltrato al menor por el daño emocional y psiquico , pero supongo que usted esto ya lo sabe) te quedas sin vivienda, (aunque sea privativa y te tienes que ir de alquiler o a casa de tus padres si los tienes, o debajo un puente por que no te llega para comprar otra)tienes que pasar una pension ,que no te deja ni para cubrir tus necesidades vitales, por que tu quieres que tus hijos esten bien, pero todo dentro de un consenso y unas necesidades reales, no sangrando a la otra persona. Le expongo todo esto por que que creo que es usted una persona objetiva y tolerante ante la realidad de la sociedad y modelo de familia monoparental que cada año va en aumento , espero que en esta legislatura el gobierno apruebe el libro segundo del codigo civil de cataluña que se presento en la anterior legislatura pero no dio tiempo a aprobarse,y como ha dicho la juez decano de Barcelona Maria Sanahuja en tema de separaciones y divorcios hay que hacer un traje a medida en cada caso y no esntandarizar por que es lamentable el abuso y el daño,que estan haciendo algunas personas acogiendose a una ley, por que personas malas , ladrones , delincuentes, etc. habra siempre , pero una ley que los ampare no tendria que existir. Me gustaria ver una opinion suya sobre este tema.
Publica un comentari a l'entrada