Vagi per davant que la ressaca es aquest fenomen que et deixa un “mal cos” i el cap emboirat.
Doncs bé, la ressaca post electoral ens esta oferint alguns episodis realment curiosos, que no gloriosos.
Semblava que l’idea de governar per atendre les preocupacions de les persones era un lloc comú de totes les forces politiques a Catalunya, per combatre d’una manera positiva l’abstenció. Doncs, vet aquí que per a CiU no. Per ells la solució passa per modificar la llei electoral. No ho van fer en 23 anys i ara els hi entra la presa.
Quan el President Montilla els crida per reiniciar la ronda amb els partits per abordar temes com ara l’habitatge, la immigració, les infraestructures o la recerca i el desenvolupament, CiU es despenja amb la “seva” llei electoral. El més important, allò que fa que la gent vagi a les urnes es el que es vota, el que es proposa, el que es pot canviar o el que es vol mantenir. La gent no va a votar per la forma com es vota. Això es quelcom que, si es fa bé, por ajudar però no es allò substancial.
Si, a mes a mes, el que es fa, ara que perden, es una proposta interessada i partidària, que cerca donar-li més valor electoral a les zones on millor “els hi va la pel·lícula” en detriment d’allà on no els hi va bé, si de pas es massacra, sense solta ni volta, la proporcionalitat de la representació política substituint-la per un sistema majoritari que cercena la pluralitat, aleshores el que s’està fent es contribuir d’una forma inestimable a fomentar la separació entre la política i els ciutadans i a donar peu a que es digui que els politics només els hi preocupa lo seu.
L’altre episodi fruit d’aquesta ressaca es el “culebró” ERC-Portabella.
Hàbilment el regidor barcelonès, ha passat de “víctima propiciatòria”, per les seves discrepàncies amb la direcció (no pas per els resultats) a conductor del procés de renovació. Ho ha aconseguit, s’ha tret de sobre la llufa i l’hi ha passat el problema a la direcció d’ERC, que fa poc es delia per treure’l i ara es veu obligada a ratificar la estratègia que declara i mantenir-ho en el càrrec.
Tot perfecte, una jugada política excel·lent, però… ¿i la gent? ¿i la ciutat?.
Resulta impossible entendre aquesta curiosa estratègia, encara que es faci servir el màxim d’empatia que un disposi. Com es defensa millor?, es beneficia més als votants que tant donat el seu suport? O es construeix millor el model de ciutat que ha pensat ara, des de l’última posició en l’oposició al govern que lidera Jordi Hereu o des de el tercer lloc en el govern de Barcelona? Evidentment, actuar pensat només en las teves necessitats, no es la solució.
Un altre cop, s’actua amb el cap emboirat i un “mal cos”, fruit d’una mala digestió del procés electoral. Actuant amb ressaca i no amb racionalitat, continuant el debat sobre els temes que no important i no dedicant-se a treballar amb la gent i per la gent, no s'ajuda a resoldre el problema de la baixa participació.
Semblava que l’idea de governar per atendre les preocupacions de les persones era un lloc comú de totes les forces politiques a Catalunya, per combatre d’una manera positiva l’abstenció. Doncs, vet aquí que per a CiU no. Per ells la solució passa per modificar la llei electoral. No ho van fer en 23 anys i ara els hi entra la presa.
Quan el President Montilla els crida per reiniciar la ronda amb els partits per abordar temes com ara l’habitatge, la immigració, les infraestructures o la recerca i el desenvolupament, CiU es despenja amb la “seva” llei electoral. El més important, allò que fa que la gent vagi a les urnes es el que es vota, el que es proposa, el que es pot canviar o el que es vol mantenir. La gent no va a votar per la forma com es vota. Això es quelcom que, si es fa bé, por ajudar però no es allò substancial.
Si, a mes a mes, el que es fa, ara que perden, es una proposta interessada i partidària, que cerca donar-li més valor electoral a les zones on millor “els hi va la pel·lícula” en detriment d’allà on no els hi va bé, si de pas es massacra, sense solta ni volta, la proporcionalitat de la representació política substituint-la per un sistema majoritari que cercena la pluralitat, aleshores el que s’està fent es contribuir d’una forma inestimable a fomentar la separació entre la política i els ciutadans i a donar peu a que es digui que els politics només els hi preocupa lo seu.
L’altre episodi fruit d’aquesta ressaca es el “culebró” ERC-Portabella.
Hàbilment el regidor barcelonès, ha passat de “víctima propiciatòria”, per les seves discrepàncies amb la direcció (no pas per els resultats) a conductor del procés de renovació. Ho ha aconseguit, s’ha tret de sobre la llufa i l’hi ha passat el problema a la direcció d’ERC, que fa poc es delia per treure’l i ara es veu obligada a ratificar la estratègia que declara i mantenir-ho en el càrrec.
Tot perfecte, una jugada política excel·lent, però… ¿i la gent? ¿i la ciutat?.
Resulta impossible entendre aquesta curiosa estratègia, encara que es faci servir el màxim d’empatia que un disposi. Com es defensa millor?, es beneficia més als votants que tant donat el seu suport? O es construeix millor el model de ciutat que ha pensat ara, des de l’última posició en l’oposició al govern que lidera Jordi Hereu o des de el tercer lloc en el govern de Barcelona? Evidentment, actuar pensat només en las teves necessitats, no es la solució.
Un altre cop, s’actua amb el cap emboirat i un “mal cos”, fruit d’una mala digestió del procés electoral. Actuant amb ressaca i no amb racionalitat, continuant el debat sobre els temes que no important i no dedicant-se a treballar amb la gent i per la gent, no s'ajuda a resoldre el problema de la baixa participació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada