S'han constituït els Ajuntaments. Les properes eleccions no seran fins dintre de 9 mesos. Així doncs, s’obre un temps on es possible reflexionar alhora que es governa, o es fa oposició segons sigui el cas.
Tantes convocatòries, i tan prop una de l’altre, han circumscrit les reflexions polítiques al dia a dia, a la definició de las tàctiques preelectorals, la valoració dels resultats, els pactes i les aliances o la gestió.
“En temps de tribulacions no fer-ne mudances”, recomanava el fundador dels jesuïtes, Ignasi de Loyola” a la seva gent. Actualitzant el consell, haurien de dir que: “En període electoral, abstenir-se de debats interns” doncs son vistos mes com un guirigay, que no pas com una reflexió. Por això, tothom evita aqueta coincidència en el temps. Tothom menys Ciutadans, que esta fent coincidir el seu Congres fundacional amb la campanya electoral de les municipals. I així els hi anat.
Ara hi ha un temps para reflexionar. Encara que no tothom ho aprofitarà, ni tothom ho aprofitaran pel mateix.
El PSC, el partit amb mes poder i responsabilitat a Catalunya, ja hem anunciat que obrim aquest debat. Amb ell cerquem pegar-nos més al terreny, actualitzar las nostres propostes, las nostres formes organitzatives i adequar-les a les noves realitats socials que hem ajudat a construir des del governs locals, estatal i últimament català. És tracta de no “morir d’èxit”, fent servir el sentit que Felipe Gonzalez li va donar.
Dubto que en el mon nacionalista de CiU i ERC s’ha aprofiti aquest temps per reflexionar, les aigües baixen massa tèrboles. De moment, i des de fora, l’únic que s’hi percep es que el seu debat té mes a veure amb picabaralles personals (Mas-Duran i Carod-Puigcercós) molt caïnites i que no pas un procés per posar al dia les seves propostes, tot tenint present la evolució dels resultats electorals i de la política d’aliances desenvolupada.
Pel que fa a les formacions que dirigeixen en Saura i Piqué respectivament, potser els resultats electorals i els seu posicionament en el tauler electoral català no els impel·leixen a iniciar cap procés d’aggiornamento.
No obstant, després de 30 anys de democràcia i fruit de l’èxit econòmic i social col·lectiu que hem protagonitzat entre tots, la societat ha canviat radicalment i amb ella els temes a resoldre. Però també i potser amb un nivell d’importància tant rellevant com “el que” hem de reflexionar sobre “com fer-ho”. Avui dia la gent no tants sols vol que fem les coses sinó que demanen que les fem amb ells.
Es l’hora de la reflexió, no de picabaralles personals, caïnites i internes. Allà els qui optin per aquesta última opció, patiran una doble pèrdua, interna i externa.
Tantes convocatòries, i tan prop una de l’altre, han circumscrit les reflexions polítiques al dia a dia, a la definició de las tàctiques preelectorals, la valoració dels resultats, els pactes i les aliances o la gestió.
“En temps de tribulacions no fer-ne mudances”, recomanava el fundador dels jesuïtes, Ignasi de Loyola” a la seva gent. Actualitzant el consell, haurien de dir que: “En període electoral, abstenir-se de debats interns” doncs son vistos mes com un guirigay, que no pas com una reflexió. Por això, tothom evita aqueta coincidència en el temps. Tothom menys Ciutadans, que esta fent coincidir el seu Congres fundacional amb la campanya electoral de les municipals. I així els hi anat.
Ara hi ha un temps para reflexionar. Encara que no tothom ho aprofitarà, ni tothom ho aprofitaran pel mateix.
El PSC, el partit amb mes poder i responsabilitat a Catalunya, ja hem anunciat que obrim aquest debat. Amb ell cerquem pegar-nos més al terreny, actualitzar las nostres propostes, las nostres formes organitzatives i adequar-les a les noves realitats socials que hem ajudat a construir des del governs locals, estatal i últimament català. És tracta de no “morir d’èxit”, fent servir el sentit que Felipe Gonzalez li va donar.
Dubto que en el mon nacionalista de CiU i ERC s’ha aprofiti aquest temps per reflexionar, les aigües baixen massa tèrboles. De moment, i des de fora, l’únic que s’hi percep es que el seu debat té mes a veure amb picabaralles personals (Mas-Duran i Carod-Puigcercós) molt caïnites i que no pas un procés per posar al dia les seves propostes, tot tenint present la evolució dels resultats electorals i de la política d’aliances desenvolupada.
Pel que fa a les formacions que dirigeixen en Saura i Piqué respectivament, potser els resultats electorals i els seu posicionament en el tauler electoral català no els impel·leixen a iniciar cap procés d’aggiornamento.
No obstant, després de 30 anys de democràcia i fruit de l’èxit econòmic i social col·lectiu que hem protagonitzat entre tots, la societat ha canviat radicalment i amb ella els temes a resoldre. Però també i potser amb un nivell d’importància tant rellevant com “el que” hem de reflexionar sobre “com fer-ho”. Avui dia la gent no tants sols vol que fem les coses sinó que demanen que les fem amb ells.
Es l’hora de la reflexió, no de picabaralles personals, caïnites i internes. Allà els qui optin per aquesta última opció, patiran una doble pèrdua, interna i externa.
Nosaltres, com ja vaig dir en altre ocasió, a lo nostre. Reflexió per actuar. I amb una actitud en aquesta reflexió que reflecteixi allò que deia Bertolt Brecht, al 1933, en la seva “Lloa al dubte”:
“Davant els irreflexius que mai dubten,
estan els reflexius que mai actuen.
No dubten per arribar a la decisió
sinó per eludir el arribar a la decisió
De que serveix dubtar a qui no pot
decidir-se?
Pot actuar equívocament
qui se’n acontenti amb minses raons ,
però resta inactiu davant els perills
qui n’hagi de menester massa”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada