Recercant enemics exteriors

"Si elles (les comunitats autònomes) no ho fan (controlar la despesa pública), el govern actuarà". Aquesta podria ser la traducció de les declaracions al Financial Times de Zapatero: "If they don’t, the government will act".

Aplicant la màxima de "Traductor, traditore", a la Vanguardia Enric Juliana - presentant com una informació en la versió paper i com un article d’opinió en la digital - ha traduït "will act” (actuarà) per intervindrà. Que no és el mateix, ni molt menys!

I sobre aquesta paraula intervindrà “ha construït la seva església”, el seu dogma. Sofisma darrere sofisma ha anat saltant argumentalment fins equiparar aquesta declaració amb un suposat intent dels socialistes per repetir la LOAPA del 82 i de recentralitzar l'Estat autonòmic, subsumint-los alhora en el mateix sac que als populars.

No és res nou, de fet des del divendres passat desprès de les declaracions d’Aznar apostant per la regressió autonòmica, s’ha produït un intent de presentar com a coincidents a les dues formacions politiques d’àmbit estatal, malgrat totes les declaracions dels dirigents socialistes, incloses les del seu secretari d’organització, Marcel·lí Iglesias, son contraries a aquesta proposta.
Res no els importa. Al cap i a fi es tracta de que “no deixis mai que la realitat t’espatlli una bona noticia” com diuen els mals periodistes.

De forma acrítica, però interessada, algunes forces catalanes "van comprar la idea” per a continuació fer-ne una crida “a sometent” per combatre l'atac del "centralista enemic exterior". CiU, ERC i ICV van entrar ràpidament en competició sobre qui defensaria més a Catalunya, davant d’aquell nou i imaginari perill.

Allò que afirmava Zapatero en aquesta entrevista és que actuarà, si i només si, alguna comunitat sobrepassés el nivell de dèficit acordat (que no imposat), entre totes, a la Comissió de Política Fiscal i Financera. Un acord que té com objectiu assolir el compliment global dels criteris compromesos amb la zona euro repartint els esforços pressupostaris de forma proporcional i equitativa entre el conjunt de les administracions publiques.

El cóm ho faci cada comunitat autònoma per ajustar-se a aquest paràmetres ho decidirà ella mateixa, de fet, això és l'exercici de l'autogovern, no?.

Però, i si algú no assumeix la seva part alíquota de sacrifici per sortir de la crisi i amb això perjudiqués als que si s'esforcen? ¿No és lògic que actuï per evitar el govern que constitucionalment té les competències? Evidentment, sí.

Tot i que semblava que el PSC amb l’orientació que es desprenia de les declaracions de Zaragoza, aconseguiria desmarcar-se d’aquesta falsa polèmica, no ha estat així. I en això estan tots embrancats aquests dies.

Un altra cop el debat s’ha descentrat, i s’està polemitzant sobre una hipotètica voluntat del govern central de laminar les competències autonòmiques, enlloc de situar-lo sobre els tres objectius als que s’ha de donar resposta des de Catalunya.

El més assenyat seria que ens centressin en com: donar cobertura social a les conseqüències de la crisi econòmica; l’afavoriment de l’activitat econòmica creadora d’ocupació; i la política fiscal i pressupostaria per reduir el dèficit públic, mitjançant el increment dels ingressos, la disminució de les despeses i el control de la despesa.

I que no caiguessin en el parany de debatre de coses i formes que la gent ni entén, ni els hi preocupa.