Doble raser

A causa de la crisi algunes empreses catalanes l'any passat no van poder oferir a 129.400 persones prou feina per completar la jornada anual contractada.

El Govern per ajudar a treballadors i empreses industrials i de serveis va flexibilitzar la prestació per atur. Va fer que els 120 primers dies de reducció de jornada o suspensió del contracte, no comptessin per al temps de percepció de la prestació d’'atur, si finalment eren comiats. És el que col·loquialment es coneix com “posar el comptador a zero”.

És més aquesta practica, que s’assembla molt al dit “model alemany”, possiblement s’hauran d’ampliar, com demana el Govern de Catalunya, fins el 180 dies.

Amb els autònoms que no tenien dret a atur s'ha previst que també puguin accedir-hi a les prestacions d'atur si no es pot continuar el negoci.

Ningú va desqualificar aquestes mesures en el seu moment. Ningú aleshores va al·legar que amb elles es volia mantenir captiu el vot dels catalans. És més, es van saludar positivament perquè evitava acomiadaments i afavoria l'economia catalana i protegia als sectors socials que estan patint amb més duresa la crisi a Catalunya.

Llavors, per què el nacionalisme català que representa Artur Mas aplica un raser diferent sobre la flexibilització de l'accés a les prestacions per desocupació agraria a Andalusia i Extremadura que el divendres passat va aprovar el Consell de Ministres?

El problema no és semblant? No han tingut els empresaris agraris andalusos també dificultats objectives (de caràcter climatològic) per oferir prou feina (peonades) com per a que no s’hagin pogut completar el nombre de jornals que dóna dret a la seva percepció?

Per què s’insulta la intel·ligència de las persones que viuen en aquestes dues regions, afirmant que el seu criteri i orientació política es susceptible de ser “comprat” pel fet que el Govern adopti una mesura social, necessària en temps de crisi?

S’atreviria a dir o insinuar els mateix de les persones que vivim a Catalunya? De fet, i per ser sincers, sí. Ja ho han fet, ja s’han atrevit, però circumscrivint-lo als votants socialistes d’algunes comarques metropolites.

Seguint amb aquest raonament, per què la restitució d'un deute històric amb Andalusia en inversions, que esta inclòs en el seu Estatut, és una compra de vots? És vol amagar que una part d’aquest deute es com conseqüència del “càstig infligit” por el PP quan la Junta no va voler sumar-se al sistema de finançament autonòmic que va firmar CiU amb el PP? Un model tant negatiu que no ens tret de sobre fins que amb l’Estatut i els governs d’esquerres aquí i allà ho han fet possible.

No és una situació similar a la que Catalunya va assolir amb la Disposició Addicional Tercera del Estatut i en Catalunya esta implicant un increment substancial de les inversions de l'Estat entre les que destaquen actuacions com ara, AVE, Aeroport o Sincrotró, inaugurat aquest dilluns?

Per que el que allà és presenta com un suposat un tracte de favor, aquí només un acte de justícia?

Quan Artur Mas planteja que no vol una societat subsidiada, que a Catalunya només volem inversions productives, està insinuant que no vol que las personas afectades pels ERO no tinguin dret a les prestacions per atur o que els autonoms que han tingut que tancar el seu negoci, no rebin l’ajut dels 420 €, que ha acordat el Govern de Catalunya amb empresaris i treballadors en els “30 compromisos contra la crisis”?

Doncs que ho digui amb claredat.

Per que aplicant aquest doble raser i fent la mateixa demagògia que fa el PP, però al revés, sobre el suposat tracte de favor cap a Catalunya, el nacionalisme català només crearà problemes polítics i tensions territorials on fan falta solucions socials.