Sí toca!

Oriol Pujol, va intentar emular el seu pare, el President Pujol, quan els periodistes li van inquirir pels fons rebuts per la Fundació Trias Fargas, de CDC, procedents de l'Orfeó Català en respondre: "Ara no toca" i va intentar fixar un altre tema com a prioritat noticiable.

No, senyor Oriol Pujol! Ara sí toca! En aquests moments no hi ha un altre tema, que es pugui argüir, per intentar escapolir-se de contestar sobre El TEMA. El que està afectant i minant la moral col·lectiva del país.

No nego que hi ha altres temes, que poden ser importants i dignes de ser tinguts en compte, però això no és obstacle perquè es pretengui despistar sobre aquest.

He de reconèixer que per prudència, fins ara, m'havia abstingut d'opinar sobre la vergonya que em produeix el cas Millet-Orfeó Català, i això per tres raons:
- Confiava i confio que la justícia ho aclarirà, primer, i posarà, després, als culpables al seu lloc;
- No volia col·laborar en un "xup-xup" que incrementarà la desconfiança i el desprestigi cap a aquesta important institució cultural i cap a les administracions i mecenes que han col·laborat en el seu rellançament
- Pretenia no caure en el parany que des de la carta d'autoinculpació de Millet i Montull ens han llançat a la resta: reconeixen part del que s'han apropiat - només els darrers 5 anys - però de tal manera que cerquen diluir la seva responsabilitat traslladant-nos a tots els altres (músics, artistes, patrons, administracions) un sentiment de culpa per no haver estar capaços d’evitar que enganyessin.

Doncs no. En aquest tema només hi ha dos bàndols: els damnificats (que som la majoria) i els damnificants (que són els que s'han aprofitat de la institució i dels seus fons per a fins indeguts). I ha de quedar clar qui esta a cada costat.

En aquests moments, crec que és més important la transparència que la prudència.

Després de saber-ne que 650.000 € dels diners destinats al foment la cultura han acabat finançant la fundació Trias Fargas, de CDC, o que 150.000 € es van fer arribar a una fundació inoperant que va acabar liquidant els deutes del Partit per la Independència d'Àngel Colom abans de integrar-se a CDC, urgeix que Artur Mas s’expliqui.

En política, només es pot fer el que es pugui explicar. Encara que sigui legal, si alguna cosa no es pot explicar, si no és possible entendre-ho, llavors més val que no es faci.

Perquè la gent ho entengui, s'han de donar les raons per la qual es va fer. Tot i el risc de que no siguin majoritàriament compartides les raons donades, s'han de donar. I si es va fer una cosa inadequada el millor és reconèixer i rectificar, en aquest cas tornant els diners.

Artur Mas ha de tenir clar que si no explica el perquè i el per a què d'aquests diners, no només es perjudicarà ell i la seva organització, sinó que - i és el més greu - perjudicarà d'una forma excessiva i injusta a tot el nostre entramat cultural , social i polític, perquè estendrà el pitjor dels virus que es poden estendre en democràcia: el dubte i la desconfiança.

Per això, “ara, sí toca!”