Moral en temps de crisi

Les crisis actuen com els raigs X: ens permeten veure el millor, o el pitjor, que hi ha dins de nosaltres.

Les crisis ens permeten apreciar millor el veritable tremp i fust de les persones, observar si és la generositat o l'egoisme el que presideix les seves actuacions, si tenen capacitat de lideratge, o no.

I és precisament en aquests moments quan la sempre exigible ètica i moralitat - que no la “moralina” - de les actuacions resulta encara més ineludible.

Per això, ens couen tant els lamentables espectacles als que aquests dies estem assistint atònits, a compte dels casos Gürtel o Millet i les seves derivades, en els partits de la dreta espanyola i el centre dreta català.

Costa molt entendre el funcionament institucional de la justícia quan se sap que un "mantero" agafat "in fraganti" venent CD's, passa uns dies en un calabós i que el Sr Millet i el Sr Montull que s'han apropiat de diversos milions d'euros -- reconeixen 3,3 però hi ha 20 injustificats - entren i surten del jutjat sense haver de pagar ni fiança, o que el President del TSJV no s'inhibeixi en el moment de decidir sobre si processar, o no, el president Francisco Camps i acaba exonerant-lo, després que es conegui, i reconeguin, que "són més que amics".

Tampoc ajuda a aixecar la malmesa moral del país, que el senyor Agustí Colominas, responsable de la Fundació Trias Fargas, de CDC, que se suposa és el "think tank" on s'elabora el discurs de la formació nacionalista, defensi la idea de tot el "legal és moral" en intentar justificar per què els 630.000 € dels diners públics i privat destinats a la cultura catalana, han acabat finançant la fundació.

¿Aquests són els IVA - ideals, valors i actituds, com diu Jordi Pujol - que a partir d'ara defensarà CDC?

No seria millor, que el Sr Colominas en lloc d'amenaçar amb "tirar de la manta" si sap alguna cosa, ho porti als jutjats? O que s'apliqués a intentar demostrar si ha complert, o no, amb els convenis que es van signar amb el Sr Millet, a qui li reconeixien capacitat per a obrar així. I de passada demostrés que actes van organitzar per donar a conèixer músics catalans amb incidència en el "fet català" (?) o quins actes culturals va organitzar la Fundació Trias Fargas amb l'Orfeo Català o quines jornades sobre la incidència del cant coral van realitzar i diguessin quant li van costar , si les van fer. Al cap i la fi els diners dels convenis tenia aquesta suposada finalitat.

La Fundació Trias Fargas no és un dels hotels de Moldàvia a què va ser de vacances el Sr Millet, ni una de les empreses de càtering que va servir en el casament de les seves filles, aquestes i moltes altres són empreses comercials que van fer un servei al Sr Millet, que aquest pagament amb diners que no era seus, però la Fundació que dirigeix Colominas, quin servei li va fer al Sr Millet perquè els hi pagués amb uns diners que no era seus, ni eren per això?

Per això, no s’hi val que Artur Mas, aplicant el "Santa Rita, Rita ... el que es dóna, no es treu", afirmi que el problema el té el Palau de la Música perquè no controlava al Sr Millet. Doncs no, en aquest cas, és tan problema del qual el va donar, com del que el va rebre.

Aquesta crisi està permetent que vegem el pitjor d'ell.

En temps de crisi, econòmica o moral, cal que les accions i les actituds dels qui han de generar confiança estiguin presidides per l'ètica i la transparència i no per la fanfarroneria, l'egoisme irresponsable, o la relativització de la moralitat.

Haurien de saber-ho i practicar-ho, perquè malauradament, en cas contrari, no només els hi afectarà a ells, sinó que tots ho pagarem. Doncs aquest, i no un altre, és el corc que corretja la confiança dels ciutadania en la política i els polítics i mina greument la confiança en la superació dels problemes col·lectius que ens produeix la crisi.