"Ni aventures, ni sorpreses, ni invents, ni renúncies". I sí "feina, feina i feinal" aquesta va ser la doble recepta del President de la Generalitat en el passat debat d’orientació política general.
Quan creixen les incerteses econòmiques i polítiques, és positiu sentir dir a la primera autoritat de Catalunya que, a ell, no ho trobaran creant-ne més neguits, sinó construint, conjuntament amb la societat, les seguretats que aquesta necessita.
L'autoconfiança en nosaltres mateixos - ja sigui com a individus o com a col·lectivitat - que superarem els problemes és la més gran, i la millor, de les certeses davant els dubtes que generen els canvis.
Però l'autoconfiança ni s'hereta, ni es decreta, es construeix. I per això, ha d'assentar-se sobre la realitat, del que podem i del que no podem, s’ha de fonamentar sobre el que tenim i el que fem i s’ha de construir al voltant de propostes i objectius viables.
Per contra, allò que destrueix la confiança són coses com:
- Les aventures de referèndums independentistes, que no té cap valor jurídic, ni pràctic
- La sorpresa i el desconcert que li produeix a la ciutadania comprovar com s'abandona o denigra allò que tant ens va costar a tots aconseguir, com va ser l'Estatut i el nou sistema de finançament, per la senzilla raó que no s'està al capdavant del Govern de Catalunya
- La invenció de futuribles que no parteixen de la transformació de l'actual, ja que si la gent no percep que esforços ha de fer per assolir un objectiu o creu que no són assolibles, no s'esforça
- Les renúncies a la màxima aspiració possible de millora individual i col·lectiva, econòmica i política.
Construir aquestes seguretats - ja que la seguretat absoluta només existeix per als messiànics - comporta riscos i esforç, és a dir treball, o com diu el President "feina, feina i feina", però és l'única actitud útil per afrontar les coses concretes, ja siguin de tipus econòmic, social o polític, és perseverar en l'esforç i ajustar el que la majoria de les persones vol amb allò que està disposada a batallar per aconseguir.
Per a això cal combinar elements objectius amb aspiracions subjectives. Reunir elements com poden ser la sortida de crisi, el sosteniment de la cohesió social i nivell de benestar social o la defensa, aprofitament de l'Estatut o l'estadi d'autogovern i d’autoresponsabilització que porta implícit.
Amb aquest plantejament de fons, en el discurs del President Montilla, resulta més lamentable i frustrant, que la resposta de les oposicions de dretes fora: més aventures, més sorpreses, més invents i més renúncies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada