Responsabilitat, no actes de fe

Fe és creure en el que no es veu. A CiU ningú no li demana que faci actes de fe, el que la gent espera d'ells és que siguin responsables.

Immediatament després que el Govern de Catalunya fes públic l'avantprojecte de pressuposts per al 2009, els portaveus de la coalició nacionalista anunciaven que els rebutjarien. Encara que no els coneixien, perquè no havien tingut ni temps d'estudiar-los, van dir que els rebutjaven perquè no se'ls creien. Ningú no els demana que recolzin el que coneixen, però si els és exigible que no rebutgin el que desconeixen.

2009 serà previsiblement un any difícil, l'evolució de l'econòmica així l'augura. Les línies mestres que conté el projecte de pressupost elaborat per l'equip que lidera el Conseller Castells s'ajusten al possible i necessari. Que no és un altra cosa que contenir la despesa corrent - congelació dels salaris dels alts càrrecs inclosa - i incrementar els recursos per atendre les necessitats del país: millorar les infraestructures, incrementar la investigació aplicada a la producció i l'atenció d'aquelles persones que més ho necessiten.

Els pressuposts es podran millorar treballant, de costat, amb el Govern. Rebutjant-los, sense conèixer-los i sense proposar alternatives, no. En lloc d'oposició hauria de practicar la proposició i més quan es tracta de donar sortides als problemes de les persones que viuen a Catalunya.
De nou els seus estrategs s'equivoquen, anteposen els seus interessos partidaris per tornar al Govern als de les persones que volen representar.

S’obliden que la major preocupació de la gent, avui, és que des de la política es treballi conjuntament contra la crisi, no que s'utilitzin els seus problemes per a fer política.
Els governs (el català i l’espanyol) estan prenent mesures per afrontar els problemes de les entitats financeres, però també es preocupen i s’ocupen dels problemes de les persones de a peu. Intenten que el màxim nombre d’elles continuïn treballant, que si perden la seva feina es recol·loquin, es formin, o puguin continuar fent front als pagaments de les seves hipoteques.

A l'oposició, com no està al govern, no se li demana res de tot això, ni que faci actes de fe en relació al govern, només responsabilitat. I ni això són capaços de fer.