La proposta de directiva sobre les 60 hores és un mal senyal.
Es miri com es miri, tant des del punt de vista econòmic, polític com a social, és un mal senyal.
Un mal senyal econòmic, perquè fa creure que Europa pot competir, en aquest món globalitzat, adoptant les condicions laborals dels països emergents. Aquest és el camí directe de la derrota!
Mai podrem rebaixar-les tant com ells, i si ho féssim, en sorgirien d'altres amb pitjors condicions. L'estratègia europea intel·ligent, per competir en la societat del coneixement, és i serà la de produir de béns i serveis de major valor afegit.
Un mal senyal polític, perquè pressuposa construir Europa rebaixant els drets, fins el nivell del que té menys, en lloc de propiciar la cohesió entre tots, com fins ara, mitjançant la promoció dels que estaven en pitjor situació fins que arribin a la situació dels més elevats.
I un mal senyal social, perquè retrotreu drets assolits col·lectivament, permet la superació de la jornada màxima de 48 hores, establertes el 1917 per l'OIT i adoptada per Europa, és contradictori amb la recerca de la conciliació entre la vida laboral i personal i amb la jurisprudència dels tribunals europeus i incorpora la individualització de les relacions laborals.
Encara que la directiva s'aprovi en el Parlament Europeu no s'aplicarà a Espanya. Les 40 hores setmanals, o la seva equivalència anual, continuaran vigents, també la no disponibilitat d'aquest dret de forma individual, així com, la seva reducció i regulació per i en els convenis.
Però, malgrat això, és un mal senyal.
I els senyals són importants. Els missatges i els senyals llançats per una autoritat condicionen tantes decisions individuals que es transformen en fets col·lectius, i per això no hauria de prosperar.
Es miri com es miri, tant des del punt de vista econòmic, polític com a social, és un mal senyal.
Un mal senyal econòmic, perquè fa creure que Europa pot competir, en aquest món globalitzat, adoptant les condicions laborals dels països emergents. Aquest és el camí directe de la derrota!
Mai podrem rebaixar-les tant com ells, i si ho féssim, en sorgirien d'altres amb pitjors condicions. L'estratègia europea intel·ligent, per competir en la societat del coneixement, és i serà la de produir de béns i serveis de major valor afegit.
Un mal senyal polític, perquè pressuposa construir Europa rebaixant els drets, fins el nivell del que té menys, en lloc de propiciar la cohesió entre tots, com fins ara, mitjançant la promoció dels que estaven en pitjor situació fins que arribin a la situació dels més elevats.
I un mal senyal social, perquè retrotreu drets assolits col·lectivament, permet la superació de la jornada màxima de 48 hores, establertes el 1917 per l'OIT i adoptada per Europa, és contradictori amb la recerca de la conciliació entre la vida laboral i personal i amb la jurisprudència dels tribunals europeus i incorpora la individualització de les relacions laborals.
Encara que la directiva s'aprovi en el Parlament Europeu no s'aplicarà a Espanya. Les 40 hores setmanals, o la seva equivalència anual, continuaran vigents, també la no disponibilitat d'aquest dret de forma individual, així com, la seva reducció i regulació per i en els convenis.
Però, malgrat això, és un mal senyal.
I els senyals són importants. Els missatges i els senyals llançats per una autoritat condicionen tantes decisions individuals que es transformen en fets col·lectius, i per això no hauria de prosperar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada