El Govern de Catalunya en la seva sessió del dia 3 de juny de 2008, va acordar nomenar-me President del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya.
La llei del CTESC del 2005, que vaig impulsar mentre era Conseller de Treball, regula la seva reforma, cercava potenciar-ho fins que assolis la condició de “l'òrgan consultiu i d'assessorament del Govern en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals”, amb això s’iniciava el procés d’organització de l’espai de relacions laborals de Catalunya que té en la Llei del Consell de Relacions Laborals el seu segon pilar, a l’espera de que el necessari consens entre els agents socials i econòmics permeti que neixi la Llei de Participació Institucional de Catalunya.
Aquella pretensió es va consolidar, posteriorment, a l’Estatut de Autonomia de Catalunya, que en el seu art 72.2 així ho recull, al definir-ho com un dels dos òrgans consultius del Govern, l’altre és la Comissió Jurídica Assessora .
L’evolució des d’un òrgan tripartit (govern, agents econòmics i agents socials) de participació institucional, on el Govern tenia el control del mateix fins un òrgan consultiu i assessor, on no té cap sentit que l’assessorat formi part dels assessors, va suposar fer desaparèixer de la seva composició als representants de les administracions (autonòmica i local) i, en conseqüència, declarar la incompatibilitat amb la condició de càrrec electe o membre dels òrgans de govern (art 5).
Per aquesta raó, avui hi presentant la meva renuncia a la condició de Diputat del Parlament de Catalunya i de regidor a l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, que actualment ostentava.
No ós amagaré que, malgrat la il·lusió que em produeix aquesta nova responsabilitat, deixar el Parlament de Catalunya, desprès de quasi 20 anys, i l’Ajuntament de Sant Feliu, desprès de més de 5 anys (alterns), m’ha suposat un punt de tristesa. Allunyar-se, encara que només sigui físicament, de molts companys i companyes, amics i amigues, amb els que hi compartit moltes hores, esforços, penes i, fins i tot, alegries sempre és fa dur.
Per això des d’aquí els hi vull reconèixer l’esforç que han fet tot aquest temps, suportant-me, però molt especialment al permetre’m que compartís, amb ells, el seu treball - no sempre ben reconegut - a favor de la gent, per construir un país millor, més just i més curós amb la seva gent i també el seu entusiasme per enfortir i eixamplar el projecte polític del socialisme català.
Canvio de feina, però no de plantejaments. Ells i vosaltres em trobareu en la meva destinació i aquí en aquest bloc.
Fins ara, mateix.
La llei del CTESC del 2005, que vaig impulsar mentre era Conseller de Treball, regula la seva reforma, cercava potenciar-ho fins que assolis la condició de “l'òrgan consultiu i d'assessorament del Govern en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals”, amb això s’iniciava el procés d’organització de l’espai de relacions laborals de Catalunya que té en la Llei del Consell de Relacions Laborals el seu segon pilar, a l’espera de que el necessari consens entre els agents socials i econòmics permeti que neixi la Llei de Participació Institucional de Catalunya.
Aquella pretensió es va consolidar, posteriorment, a l’Estatut de Autonomia de Catalunya, que en el seu art 72.2 així ho recull, al definir-ho com un dels dos òrgans consultius del Govern, l’altre és la Comissió Jurídica Assessora .
L’evolució des d’un òrgan tripartit (govern, agents econòmics i agents socials) de participació institucional, on el Govern tenia el control del mateix fins un òrgan consultiu i assessor, on no té cap sentit que l’assessorat formi part dels assessors, va suposar fer desaparèixer de la seva composició als representants de les administracions (autonòmica i local) i, en conseqüència, declarar la incompatibilitat amb la condició de càrrec electe o membre dels òrgans de govern (art 5).
Per aquesta raó, avui hi presentant la meva renuncia a la condició de Diputat del Parlament de Catalunya i de regidor a l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, que actualment ostentava.
No ós amagaré que, malgrat la il·lusió que em produeix aquesta nova responsabilitat, deixar el Parlament de Catalunya, desprès de quasi 20 anys, i l’Ajuntament de Sant Feliu, desprès de més de 5 anys (alterns), m’ha suposat un punt de tristesa. Allunyar-se, encara que només sigui físicament, de molts companys i companyes, amics i amigues, amb els que hi compartit moltes hores, esforços, penes i, fins i tot, alegries sempre és fa dur.
Per això des d’aquí els hi vull reconèixer l’esforç que han fet tot aquest temps, suportant-me, però molt especialment al permetre’m que compartís, amb ells, el seu treball - no sempre ben reconegut - a favor de la gent, per construir un país millor, més just i més curós amb la seva gent i també el seu entusiasme per enfortir i eixamplar el projecte polític del socialisme català.
Canvio de feina, però no de plantejaments. Ells i vosaltres em trobareu en la meva destinació i aquí en aquest bloc.
Fins ara, mateix.
1 comentari:
Hola Josep Maria
Sort en la nova ocupació i si us plau no abandonis el teu blog, els teus comentaris són un referent per a la nostra activitat diària.
Salut
Publica un comentari a l'entrada