En les últimes setmanes he vist com s'intentava que guanyés intensitat i credibilitat el rumor creat als cenacles nacionalistes.
Bàsicament, es tracta de fer creure que les forces d'àmbit estatal, PSOE i PP, encara que representen el 80% de l'electorat, estan tan preocupades perquè acabi manant el 15% que, per evitar-lo, pactaran entre elles.
I això, malgrat ambdues forces representen models socials diferents, pràctiques polítiques antagòniques, han viscut una legislatura a "cara de gos" i la campanya que s'acosta s'espera de clara confrontació.
Res no importa al propulsors de la intoxicació política. Es tracta de propagar que l'únic que preocupa a Zapatero i a Rajoy no és el seu adversari, sinó el variat conglomerat de 8 forces de caràcter nacionalista o regionalista, entre les quals CiU amb una mica més del 3%, és la major.
Resulta difícil intuir si a CiU es creuen les seves pròpies intoxicacions o si amb elles busquen exorcitzar la seva por de resultar innecessaris, aquí i allà.
Tant en un cas com en l'altre, el temor a un mal resultat electoral els hi esta arrossegant cap a ell.
Plantejar una altra vegada, com ja van fer a les autonòmiques, una política de no pactar amb ningú juntament amb la radicalització electoralista que exhibeixen ara, en lloc de tancar les tensions divorcistes a CiU, les reobre i els pot conduir a la inutilitat política. No són decisius i reneguen de la possibilitat d'influir en allò que pot ser útil a tothom.
Aquest es un discurs tant electoralista i de vol gallinaci que es contradit pel seus propis actes. Així que CiU i PP sumen, voten el mateix. El veto als pressupostos generals de l’Estat es un exemple d’aquest menysteniment a
Els seus votants observen atònits com al vetar, amb la complicitat del PP, l els pressuposts generals i precisament el Ministeri que encapçala Carme Chacón, posen en risc els 670 milions de € que s'afegeixen a les inversions en infraestructures a Catalunya, les partides per a l'habitatge, l'atenció a la dependència o altres necessitats socials, a més a més d’actuacions que tenen com a destí poblacions governades per ells mateixos.
Van demanar i els hi van donar el vot per vetllar pels interessos de les persones que viuen a Catalunya, no per a fabular rumors i creure-se'ls. I molt menys per perjudicar-los en funció de satisfer les seves necessitats partidistes.
Bàsicament, es tracta de fer creure que les forces d'àmbit estatal, PSOE i PP, encara que representen el 80% de l'electorat, estan tan preocupades perquè acabi manant el 15% que, per evitar-lo, pactaran entre elles.
I això, malgrat ambdues forces representen models socials diferents, pràctiques polítiques antagòniques, han viscut una legislatura a "cara de gos" i la campanya que s'acosta s'espera de clara confrontació.
Res no importa al propulsors de la intoxicació política. Es tracta de propagar que l'únic que preocupa a Zapatero i a Rajoy no és el seu adversari, sinó el variat conglomerat de 8 forces de caràcter nacionalista o regionalista, entre les quals CiU amb una mica més del 3%, és la major.
Resulta difícil intuir si a CiU es creuen les seves pròpies intoxicacions o si amb elles busquen exorcitzar la seva por de resultar innecessaris, aquí i allà.
Tant en un cas com en l'altre, el temor a un mal resultat electoral els hi esta arrossegant cap a ell.
Plantejar una altra vegada, com ja van fer a les autonòmiques, una política de no pactar amb ningú juntament amb la radicalització electoralista que exhibeixen ara, en lloc de tancar les tensions divorcistes a CiU, les reobre i els pot conduir a la inutilitat política. No són decisius i reneguen de la possibilitat d'influir en allò que pot ser útil a tothom.
Aquest es un discurs tant electoralista i de vol gallinaci que es contradit pel seus propis actes. Així que CiU i PP sumen, voten el mateix. El veto als pressupostos generals de l’Estat es un exemple d’aquest menysteniment a
Els seus votants observen atònits com al vetar, amb la complicitat del PP, l els pressuposts generals i precisament el Ministeri que encapçala Carme Chacón, posen en risc els 670 milions de € que s'afegeixen a les inversions en infraestructures a Catalunya, les partides per a l'habitatge, l'atenció a la dependència o altres necessitats socials, a més a més d’actuacions que tenen com a destí poblacions governades per ells mateixos.
Van demanar i els hi van donar el vot per vetllar pels interessos de les persones que viuen a Catalunya, no per a fabular rumors i creure-se'ls. I molt menys per perjudicar-los en funció de satisfer les seves necessitats partidistes.
1 comentari:
Safareig santfeliuenc agrairà enèrgicament que enllaceu el bloc, en feu difussió i hi participeu.
http://safareigsantfeliuenc.blogspot.com/
Gràcies
Publica un comentari a l'entrada