Ni 24 hores ha durat la ficció! Han caigut les màscares.
No em refereixo al temps que ha trigat la plataforma pel Dret a Decidir, promotora de la manifestació de dissabte passat, en deixar clar que el seu tema no eren les infraestructures sinó la sobirania, es a dir l’independencia.
Em refereixo al poc temps transcorregut entre el nomenament de Duran Lleida com a cap de llista de la Federació nacionalista i la seva desautorització.
Han sortit en tromba. Primer Oriol Pujol, recordant-li que no seria ministre del Govern d'Espanya, i una mica més tard Felip Puig, recriminant-li que hagués plantejat la hipòtesi d'un pacte amb el PP. Aquestes declaracions tenien com a objectiu Duran Lleida, no son el fruit d’un posicionament polític que descarta el pacte amb el PP, doncs, si aquest fos el cas, també haguessin enlletgit a Artur Mas el seu plantejament sobre la possibilitat de pactar amb Rajoy, això sí, condicionada que el PP retiri el recurs contra l'Estatut.
Els corrents crítics amb Duran i de tall més nacionalista de Convergència estan promovent que Felip Puig sigui el número dos del cartell.
Aquesta no és una maniobra menor. Col·locant a un dels màxim valedor de les tesis soberanistas en CDC al costat del democratacristià, d'una banda es blinden contra de les derives pactistes que propugna Duran, per un altre col·loquen una persona que el controlarà, a ell i al grup parlamentari, i finalment, s'asseguren una bona correlació de forces en la separació de béns postelectoral, entre CDC i UDC, que propugnen aquests mateixos crítics.
El pacte Mas-Duran s'està esquerdant. Cap dels dos té força per imposar-ho als sectors més nacionalistes.
Si finalment Felip Puig va de numero dos, significarà que Duran ha perdut la batalla abans de començar. Ja pot presentar-se davant del Cercle Eqüestre com un moderat que no es creïble. Ell estarà controlat i vigilat en tot moment pels sectors més nacionalistes des de dins. Amb aquestes tensions, fins i tot, no és segur que CiU pugui continuar unida després de març.
Però cada cop dissimulen menys, s’han tret les màscares i crec que encara ens resta per veure una part important d’aquest trist espectacle.
No em refereixo al temps que ha trigat la plataforma pel Dret a Decidir, promotora de la manifestació de dissabte passat, en deixar clar que el seu tema no eren les infraestructures sinó la sobirania, es a dir l’independencia.
Em refereixo al poc temps transcorregut entre el nomenament de Duran Lleida com a cap de llista de la Federació nacionalista i la seva desautorització.
Han sortit en tromba. Primer Oriol Pujol, recordant-li que no seria ministre del Govern d'Espanya, i una mica més tard Felip Puig, recriminant-li que hagués plantejat la hipòtesi d'un pacte amb el PP. Aquestes declaracions tenien com a objectiu Duran Lleida, no son el fruit d’un posicionament polític que descarta el pacte amb el PP, doncs, si aquest fos el cas, també haguessin enlletgit a Artur Mas el seu plantejament sobre la possibilitat de pactar amb Rajoy, això sí, condicionada que el PP retiri el recurs contra l'Estatut.
Els corrents crítics amb Duran i de tall més nacionalista de Convergència estan promovent que Felip Puig sigui el número dos del cartell.
Aquesta no és una maniobra menor. Col·locant a un dels màxim valedor de les tesis soberanistas en CDC al costat del democratacristià, d'una banda es blinden contra de les derives pactistes que propugna Duran, per un altre col·loquen una persona que el controlarà, a ell i al grup parlamentari, i finalment, s'asseguren una bona correlació de forces en la separació de béns postelectoral, entre CDC i UDC, que propugnen aquests mateixos crítics.
El pacte Mas-Duran s'està esquerdant. Cap dels dos té força per imposar-ho als sectors més nacionalistes.
Si finalment Felip Puig va de numero dos, significarà que Duran ha perdut la batalla abans de començar. Ja pot presentar-se davant del Cercle Eqüestre com un moderat que no es creïble. Ell estarà controlat i vigilat en tot moment pels sectors més nacionalistes des de dins. Amb aquestes tensions, fins i tot, no és segur que CiU pugui continuar unida després de març.
Però cada cop dissimulen menys, s’han tret les màscares i crec que encara ens resta per veure una part important d’aquest trist espectacle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada