Parlant d'economia i de Catalunya la mida sí que importa.
Hauríem d'estar parlant de les propostes del document "la responsabilitat de l'empresariat català", elaborat pel Cercle de Economia, i no del context polític si el debat públic no estigués tant condicionat per la mediatització de la política, que el document assenyala com un dels riscos a tractar d'evitar.
Aquest document posa l'empresariat català davant del mirall i el crida a canviar d'"armes" i revisar estratègies, ja que aquelles que els han portat fins aquí no serveixen per continuar avançant. En suma, proposa un canvi de cultura empresarial, des de dins.
Proposa sacsejar-se el pessimisme, aprofitar les oportunitats, arriscar, amb seny, però arriscar, al cap i a la fi, innovar i internacionalitzar-se, professionalitzar-se, fer empresa i adquirir la dimensió necessària per poder competir en un món cada vegada més obert. Busca liderar el canvi, no només resistir-se a ell o malament portar-lo.
Són reflexions que tenen molt d'empresarial i molt poc de política.
Cal competir en mercats cada vegada més grans i oberts. La dimensió dels intercanvis internacionals no per a de créixer i l'emergència de nous mercats sempre ve acompanyada de nous competidors. Per això la mida empresarial, sí importa.
Aconseguir aquest canvi de dimensió serà un dels reptes més difícils d'aconseguir, perquè en ell es conjuguen els altres reptes. Exigeix substituir l'"anar tirant" individual per l'ambició en un projecte col·lectiu, posar l'empresa per davant de l'accionista o acceptar que s'han de delegar decisions. Això és un altre tipus d'empresariat.
Fem-li, tots, un favor. Discutim sobre les seves propostes, la seva correcció i la seva conveniència i no alimentem més la "polseguera" política.
No guanyarem res i es perdrà una altra oportunitat.
Hauríem d'estar parlant de les propostes del document "la responsabilitat de l'empresariat català", elaborat pel Cercle de Economia, i no del context polític si el debat públic no estigués tant condicionat per la mediatització de la política, que el document assenyala com un dels riscos a tractar d'evitar.
Aquest document posa l'empresariat català davant del mirall i el crida a canviar d'"armes" i revisar estratègies, ja que aquelles que els han portat fins aquí no serveixen per continuar avançant. En suma, proposa un canvi de cultura empresarial, des de dins.
Proposa sacsejar-se el pessimisme, aprofitar les oportunitats, arriscar, amb seny, però arriscar, al cap i a la fi, innovar i internacionalitzar-se, professionalitzar-se, fer empresa i adquirir la dimensió necessària per poder competir en un món cada vegada més obert. Busca liderar el canvi, no només resistir-se a ell o malament portar-lo.
Són reflexions que tenen molt d'empresarial i molt poc de política.
Cal competir en mercats cada vegada més grans i oberts. La dimensió dels intercanvis internacionals no per a de créixer i l'emergència de nous mercats sempre ve acompanyada de nous competidors. Per això la mida empresarial, sí importa.
Aconseguir aquest canvi de dimensió serà un dels reptes més difícils d'aconseguir, perquè en ell es conjuguen els altres reptes. Exigeix substituir l'"anar tirant" individual per l'ambició en un projecte col·lectiu, posar l'empresa per davant de l'accionista o acceptar que s'han de delegar decisions. Això és un altre tipus d'empresariat.
Fem-li, tots, un favor. Discutim sobre les seves propostes, la seva correcció i la seva conveniència i no alimentem més la "polseguera" política.
No guanyarem res i es perdrà una altra oportunitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada