"Plantejar bé un problema, és la meitat de solució". Així resava la màxima que repetia insistentment el meu professor de matemàtiques en el batxillerat. Completava aquesta asserció amb una altra sentència: "Per solucionar-lo cal treballar-lo".
Les matemàtiques, com és una ciència exacta, tenen un funcionament molt diferent de la política.
En una setmana el President Montilla, en la seva conferència madrilenya, i Juan Rosell, president de la patronal catalana, han plantejat correctament els riscs existents partint de dades exactes i amb criteris equilibrats. Doncs bé, en lloc de considerar que s'estava aportant la meitat de la solució, aquí i allà, hi ha els qui han preferit negar el problema i atacar els missatgers.
El risc d'allunyament de la ciutadania de la política existent a Catalunya respon a bases reals (crisi de les infraestructures o incerteses polítiques sobre un projecte col·lectiu, com és l'Estatut), però també a percepcions exagerades i judicis injustos o desmesurats.
Solucionar les bases reals del problema requereix que s'inverteixi més i millor. Més que en els últims anys i en la quantitat a què s'ha compromès, el govern del President Zapatero, en aplicació de l'Estatut, per recuperar el retard inversor de l'Estat. I millor per evitar que les molèsties d'aquestes obres superin els nivells acceptables per a una ciutadania que les exigeix.
Solucionar les percepcions negatives requereix una actitud política diferent. Aquí, sacsejant-nos el pessimisme que transmeten les forces polítiques conservadores. I allà, assumint que amb aquestes inversions, en Catalunya, Espanya no atén un privilegi sinó que inverteix en si mateixa i manté actiu un dels seus motors econòmics.
La resolució de l'altra meitat del problema, requereix que aquestes actuacions físiques i polítiques siguin visibles.
Les matemàtiques, com és una ciència exacta, tenen un funcionament molt diferent de la política.
En una setmana el President Montilla, en la seva conferència madrilenya, i Juan Rosell, president de la patronal catalana, han plantejat correctament els riscs existents partint de dades exactes i amb criteris equilibrats. Doncs bé, en lloc de considerar que s'estava aportant la meitat de la solució, aquí i allà, hi ha els qui han preferit negar el problema i atacar els missatgers.
El risc d'allunyament de la ciutadania de la política existent a Catalunya respon a bases reals (crisi de les infraestructures o incerteses polítiques sobre un projecte col·lectiu, com és l'Estatut), però també a percepcions exagerades i judicis injustos o desmesurats.
Solucionar les bases reals del problema requereix que s'inverteixi més i millor. Més que en els últims anys i en la quantitat a què s'ha compromès, el govern del President Zapatero, en aplicació de l'Estatut, per recuperar el retard inversor de l'Estat. I millor per evitar que les molèsties d'aquestes obres superin els nivells acceptables per a una ciutadania que les exigeix.
Solucionar les percepcions negatives requereix una actitud política diferent. Aquí, sacsejant-nos el pessimisme que transmeten les forces polítiques conservadores. I allà, assumint que amb aquestes inversions, en Catalunya, Espanya no atén un privilegi sinó que inverteix en si mateixa i manté actiu un dels seus motors econòmics.
La resolució de l'altra meitat del problema, requereix que aquestes actuacions físiques i polítiques siguin visibles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada