Dany col•lateral

La forma i arguments esgrimits per eliminar parcialment la limitació de 80 km/h estan produint un greu dany col·lateral, s’está debilitant la lluita contra la velocitat com a causa dels accidents de trànsit.

La reducció de la velocitat té una component mediambiental - aquesta va ser una de les raons per implantar-la - i una altra de seguretat viària.

Des de la perspectiva mediambiental, era una més de les 72 mesures incloses en el pla destinat a complir les directives europees sobre la millora de la qualitat de l'aire a l'àrea metropolitana de Barcelona, i així evitar les sancions.

El trànsit no era, ni és, l'únic emissor de les partícules contaminants però si un dels més importants, d'aquí la importància d'aquesta mesura. Evidentment hi ha més elements productors de partícules contaminants com ara els vaixells, les plantes productores d'electricitat, les calefaccions, la incineradora de residus, o les cimenteres que també formen part d'aquest mateix catàleg i també tenien, i tenen, mesures específiques per reduir les seves efectes.

No obstant això, cap ha tingut la transcendència social dels 80 km/h, la qual cosa va fer que ràpidament passes de ser "UNA" a ser "LA" mesura, conferint li, a la seva vegada, una dimensió política, implementada pel fet que CiU fes bandera (i promesa) electoral de la seva eliminació.

A això també va contribuir el fet que la seva defensa es fes principalment des de la perspectiva mediambiental. La invisibilitat del risc, la lentitud en l'obtenció de resultats contundents i concloents (perquè hi ha altres factors actuants) i el qüestionament des de perspectives interessades sobre la seva efectivitat va debilitar una percepció social positiva de la mesura.

Curiosament va aconseguir més legitimitat en l'àmbit en el que era més impopular, el circulatori. La gent entenia i suportava, com mal menor, haver de circular a 80km/h per una autopista, si amb això hi havia menys morts i accidents, i els ha hagut, o si s’aconseguia major fluïdesa, també la hagut, que si havia de fer-ho per eliminar unes partícules que no veia.

També és cert que les campanyes sobre la reducció de la velocitat han vingut acompanyades d'un increment de les sancions que han induït al seu acatament forçós. No obstant això, "ja que he de fer-ho, que es noti" pensen molts conductors. En aquest sentit, les xifres de disminució sobre de la sinistralitat a la carretera constitueixen una recompensa a aquesta limitació que s’ha de patir per aconseguir-les.

Si abans es va argumentar que no s'havia comunicat bé la mesura, ara, en el moment d'intentar eliminar la limitació dels 80 km/h, tampoc. Fins el portaveu del Govern ha argumentat aquesta deficient comunicació per justificar les contradiccions aparegudes en el seu si, que en realitat són fruit d'haver traslladat una actitud opositora a l'acció de govern sense l'avaluació precisa.

Així davant de la prudència exhibida pels actuals responsables mediambientals que dirigeix el conseller Lluís Recoder, ha contrastat la vehemència dels responsables de trànsit que lidera el conseller Felip Puig.

Mentre els primers es van curar en salut quan van donar el seu forçat plàcet mediambiental a la decisió política i en aquest sentit van advertir que la seva supressió podia tenir excepcions si es complicava la qualitat de l'aire, com així ha succeït, els segons en l'ànim de justificar, com sigui, la mesura política han arribat a posar en dubte que reduir la velocitat no redueixi els accidents ¿Ningú recorda els aparatosos accidents a l'autovia de Castelldefels, o a les Rondes quan es podia circular a més de 80 km /h?

Amb afirmacions d'aquest tipus, han dilapidat una ingent quantitat de recursos econòmics i argumentals que estaven produint, per fi, un increment en la consciència col·lectiva dels conductors, una reducció de la velocitat mitjana i el que és més important una reducció de la sinistralitat a la carretera. Amb quina autoritat es dirà a moderar la velocitat, si el màxim responsable del tema nega que sigui útil per reduir la mortalitat a la carretera?

Aquest és el dany col·lateral que s'ha produït en forçar els arguments mediambientals i circulatoris per justificar una mesura presa en base a criteris estrictament electorals.