Els primers compassos de la precampanya electoral sonen diferent a la tediosa discussió essencialista a la qual ens han sotmès des de fa alguns mesos les forces separatistes i les separadores.
Obert el ball, un dels primers debats que s’han produït s'ha centrat en les propostes dirigides a cóm fer-ne front a dos temes de primer ordre: l'alt nivell d'atur juvenil i el preocupant abandonament o fracàs escolar.
Aquest canvi és el resultat de la proposta del “ Contracte de Futur”, que ha efectuat, el President Montilla. Una proposta orientada a oferir una sortida a la seva situació per les quasi 123 mil persones menors de 30 anys, que avui volen i no poden treballar, de les quals 50 mil són menors de 25 anys i a més a més de estar a l’atur, tenen una formació baixa o molt baixa.
Una proposta personalitzada molt innovadora, doncs el contracte a subscriure suma a la tradicional oferta de formació, per tal que millorin la seva capacitat d’ocupar-se, un crèdit salarial, mentre es formen, que han de retornar. Aquesta és precisament la novetat, ´” és dona peix, mentre s’aprèn a pescar”, però s’ha de retornar a la societat el salari quan l’esforç formatiu doni fruit i hagin aconseguit una feina.
Mateix tema, propostes diferents.
El debat no s’ha suscitat només perquè el PSC hagi fet un plantejament per com afrontar l’atur juvenil i el fracàs escolar, sinó perquè aquest temes els nacionalistes catalans de centra dreta han fet una proposta completament diferent.
Una proposat en la que CiU advoca, un cop més, per la recuperació de la figura de l'aprenent. ¡Que no és el mateix que fomentar l’aprenentatge en el lloc de treball!.
La seva intenció es recuperar l’arcaic model gremial on els joves treballaven i aprenien l’ofici dels oficials i mestres de la empresa sense cobrar. La solució de l’atur juvenil no és ficar als joves a que treballin de franc i que així no figurin en llistes de l’atur, ni la solució al fracàs escolar no és que aprenguin a repetir allò que s’està fent i que necessariament ha de canviar.
Avui la formació professional dels joves, i no tant joves, consisteix en que aquests assoleixin els coneixement pràctics d’un ofici, però també les habilitats per continuar evolucionant en el treball al mateix ritme que els canvis tecnològics impulsin. Això no es fa amb els mètodes d’aprenentatge artesanal.
Sincerament crec que les campanyes electorals haurien de ser això: confrontació d'idees i propostes sobre els problemes existents, perquè l'electorat decideixi per qual opta. I aquest debat ho és. Té de tot: uns temes transcendents i unes propostes diferenciades, que evidencien sensibilitats contraposades.
Tant de bo tota la campanya fos així!
Però molt em temo que no ho serà, CiU està massa interessada en no promoure cap debat concret. No fos cas que se li vegi el llautó de les seves propostes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada