Tirar-se del cavall

Artur Mas està tractant de llançar-se en marxa del cavall independentista.

Cal reconèixer-li "taules" en piruetes d'aquest tipus, ja que no és la primera vegada que les fa. Ja les va practicar en el pacte amb Zapatero sobre l'Estatut. Després d'afavorir el text que va sortir del Parlament el 30 de setembre de 2005, quan va comprovar que la negociació política i parlamentària ja no donava més de si i que hauria Estatut, el gener de 2006 es va oferir com a valedor del text que sortís de les Corts Espanyoles, pensant que aquesta imatge de serietat l'ajudaria a arribar al Govern i que seria ell qui el desenvoluparia.

Ara intenta repetir la jugada.

Després d'haver excitat i encoratjat totes les maniobres i declaracions independentistes possibles, s'ha adonat que l'únic que ha aconseguit és la diàspora del vot independentista, (Carretero, Laporta, CUP, Plataformes per la Independència, Dret a decidir, ERC) en lloc del que pretenia, la concentració del vot nacionalista entorn a CiU (Casa Gran del Catalanisme). Per si això fos poc, aquesta operació ha tingut un preu: l'abandó de la centralitat política i social, que se situa en un espai catalanista-que no independència i socialment progressista i d'esquerres, que ara ocupen el President Montilla i el PSC .

Ha tingut prou amb dues tanques publicitàries i un parell de declaracions del President Montilla, aquest cap de setmana, per a què CiU passi de la desqualificació per light de les propostes del Govern de Zapatero a una inconcreta oferta de mà estesa per a formular un Pacte d'Estat sobre la economia.

Unes tanques publicitàries que simplement diuen: "En temps difícils, gent seriosa" i les declaracions del President reiterant el que ve dient des de fa més de dos anys sobre la necessitat de reformes estructurals i manifestant el seu suport, i el del PSC, a les propostes del Govern espanyol sobre la reforma de les pensions, perquè sigui discutida i acordada en la comissió del Pacte de Toledo, o sobre la reforma laboral, lliurada i rebuda favorablement pels agents socials, l'han portat a intentar rectificar a marxes forçades.

Fins ara l'actuació d'Artur Mas CiU, ha consistit a actuar com a oposició, sense comprometre's a res, ni proposar res, només criticant totes les propostes que provenien dels governs presidits per socialistes (aquí o allà).

I això ha estat així amb les propostes de reformes estructurals (pensions i relacions laborals), la llei d'economia sostenible i amb uns pressupostos que busquen alhora reduir el dèficit públic per a no hipotecar el futur, mitjançant la contenció de la despesa i la pujada d'impostos, però que alhora permetin seguir actuant, evitant així que l'endeutament privat (entitats financeres, empreses i particulars) no colapse l'economia. A tot li ha dit que no.

Per això, els opinadors nacionalistes i pro CiU fins aquest dilluns, s'entretenien en digressions i especulacions de cafè sobre les dificultats addicionals a les derivades de la crisi, els especuladors financers i als dèficits comunicatius, que tindria el Govern d'Espanya per tirar endavant les reformes, que va anunciar al desembre i que ha materialitzat ara, atès que ni el PP ni CiU li donarien suport.

Uns (el PP) perquè repeteixen el mantra aznarià de «Váyase Sr Zapatero.", On l'únic que han canviat és "González" per "Zapatero", esperant que es produeixi el mateix efecte que el 1996. I els altres (CiU) perquè esperaven que la crisi també debilitès al Govern de Catalunya, ja que donaven per fet que el seu alt grau de responsabilitat en cap cas li portaria a adoptar posicions oportunistes, sinó que encara que sigui dur, continuarà donant la cara i atenent a les persones que més ho nececiten.

El contingut de les propostes de les reformes laborals, profundes i equilibrades, i el bon clima després de la reunió del divendres amb els agents socials, així com el clar i contundent suport del President i el PSC, i finalment l'acord sobre negociació col.lectiva, que obre un expectativa de més estabilitat econòmica, li ha fet donar un gir copernicà.

Tem quedar-se fora del procés de construcció de la sortida de la crisi, conscient que la gent no premiar a qui s'aprofiti políticament d'ella, sinó a qui treballi per superar-la amb el menys cost social possible.

Finalment, semblaria que Duran Lleida ha aconseguit guanyar en això la partida al "pinyol nacionalista" de CDC més abocat a la bronca que a la proposta intel ligent. Encara que per això hagi hagut de sacrificar que el seu alfil lleidatà, Josep Maria Pelegri, no encapçali cap llista.

Amb això intenta aconseguir que CiU no continuï apareixent com una força política independència, que tot el desqualifica i que no arramba l'espatlla per ajudar, no al Govern, sinó a la gent a sortir de la crisi. La manera de fer-ho és aquesta indefinida crida al Pacte d'Estat

Com màrqueting no està malament, però quines mesures defensen? Seria bo saber-ho.

Avui mateix, ja han ensenyat una mica la “poteta”. La seva reforma laborals es fonamenta en rebaixar la indemnització dels acomiadaments improcedents a la mateixa quantitat que quan estan justificas per raons objectives (20 dies) i que en el suposit de que un empresari acomiadi improcedent l’Estat subvencioni la diferencia (25 dies).

Per aquí no crec que vagin bé. Llevat de que vulguin erosionar el dialeg social emprés pel Govern amb els agents socials.