Pàgines

dimecres, 16 d’abril del 2008

Solucionar la sequera


Per fi, ja hi ha una solució per als efectes de la sequera.

El Govern de Catalunya fa temps que està construint la solució definitiva, per a quan les pluges fallen. Fomenta l'estalvi, la reutilització i l'ús racional de l'aigua, aprofita els recursos naturals (rius i aqüífers), construeix les dessalinitzadoras del Prat, La Tordera i Cunit-Cubelles i connecta les xarxes, perquè cap conca no pateixi els efectes de la sequera.

No obstant, mentre això arribava ja havia proposat mesures d'urgència, com el recurs puntual i temporal al Segre. Aquesta no ha estat necessària.

El diàleg i l’acord amb el Govern d'Espanya ha fet possible aprofitar una altra de les opcions que havia estudiat. L'oferiment per construir per la zona d'influència de l'Autopista AP-7 la canalització que transporti els 40 Hm3 que no utilitza Tarragona, dels 120 Hm3 que es compren als regants del Ebre, permet fer arribar l'aigua que es necessita en temps i quantitat. Aquesta opció es fa possible perquè no s’han d'expropiar els terrenys, doncs en que al seu dia ja ho va fer l'Estat, i aleshores el temps de realització es retalla des dels 21 mesos previstos inicialment als 6 mesos, de la nova previsió.

Ja hi ha solució per a la sequera que pateixen els 5,5 milions de persones que viuen a les conques del Ter i del Llobregat. Però CiU no li dona suport, la condiciona a faraònic projecte del transvasament del Roine.

Vol això dir que CiU, després de 23 anys de governar Catalunya, és incapaç d'entendre com s'ha d'afrontar una emergència? No, el que significa és que no vol mullar-se.

Artur Mas sap que establir un condicionant a llarg termini, com ara fer-ne el transvasament d’aigua del Roine, per donar el seu suport a la solució a curt, no és una solució, però la utilitza com a maniobra de distracció.

Creu que evitar la coincidència amb el Govern, li permetrà continuar amb la seva estratègia de defensar, en cada part del territori, allò que s’imagina que la gent vol sentir, a Tarragona que el Ebre no es toca, a Lleida el Segre i a Girona el Ter.

Pensa que la gent no s’adonarà que ha estat el Govern de Catalunya, amb el President Montilla al capdavant, qui l’hi ha resolt el problema de manca d’aigua.

Malbaratar una altra oportunitat per comprometre's i optar per fer-ne partidisme amb les necessitats dels ciutadans, no ha estat mai una forma de liderar la construcció d’una alternativa, i molt menys un país. Ja s’ho faran!