L'urgent és afrontar l'emergència hídrica.
Vivim la sequera més important dels últims 60 anys. Fins que funcioni la dessaladora del Prat podem entrar en una greu situació de desproveïment, si no plou. Per això, resulta urgent sumar a les mesures que ja s'han pres, totes les necessàries per evitar-la.
Avui doncs l'urgent i l'important coincideixen.
En aquest tema no hi ha UNA solució, sinó solucions. Per això, totes les propostes s'han de dirigir a aconseguir que a les conques del Ter i del Llobregat, on hi viuen 5’5 milions de persones, hi hagi aigua en quantitat suficient, en el temps adequat i a un cost econòmic, social i mediambiental acceptable.
El que se situï fora de terminis, no serveix i les propostes que no aportin el cabal necessari, tampoc, o, en tot cas, no poden ser excloents de d'altres, fins que s'assoleixi l'objectiu total.
Per això resulta estrany, veure com Artur Mas va condicionar el seu suport a les mesures d'urgència plantejades pel President Montilla a l'acceptació de la seva opció al transvasament del Roine, de la qual tant van parlar, però mai no van fer.
De moment, la seva "solució" arribaria tard. Comptat pel cap baix entre 7 ó 10 anys. I les solucions són per a ja!
Però és que, a més a més, té problemes, com per exemple, la contaminació del riu, les necessitats de respectar el parc natural que travessaria, la preferència de subministrament a les zones franceses, amb problemes d'aigua, per on passaria i l'extensió dels regadius que es projectes per elles. En una paraula, en cas de fer-ho, ens hauríem de posar a la cua de l’aigua.
La grandesa i generositat de les forces polítiques, tant les del govern com les de l'oposició, s'expressa apropant l'espatlla per afrontar l'emergència i renunciant als rèdits electorals a curt.
Ni els projectes a llarg, ni els vets a propostes sense proposar solucions factibles, poden ser les excuses per no comprometre's en la solució de l’emergència, perquè ningú entendrà que es faci electoralisme amb les seves necessitats bàsiques.
Vivim la sequera més important dels últims 60 anys. Fins que funcioni la dessaladora del Prat podem entrar en una greu situació de desproveïment, si no plou. Per això, resulta urgent sumar a les mesures que ja s'han pres, totes les necessàries per evitar-la.
Avui doncs l'urgent i l'important coincideixen.
En aquest tema no hi ha UNA solució, sinó solucions. Per això, totes les propostes s'han de dirigir a aconseguir que a les conques del Ter i del Llobregat, on hi viuen 5’5 milions de persones, hi hagi aigua en quantitat suficient, en el temps adequat i a un cost econòmic, social i mediambiental acceptable.
El que se situï fora de terminis, no serveix i les propostes que no aportin el cabal necessari, tampoc, o, en tot cas, no poden ser excloents de d'altres, fins que s'assoleixi l'objectiu total.
Per això resulta estrany, veure com Artur Mas va condicionar el seu suport a les mesures d'urgència plantejades pel President Montilla a l'acceptació de la seva opció al transvasament del Roine, de la qual tant van parlar, però mai no van fer.
De moment, la seva "solució" arribaria tard. Comptat pel cap baix entre 7 ó 10 anys. I les solucions són per a ja!
Però és que, a més a més, té problemes, com per exemple, la contaminació del riu, les necessitats de respectar el parc natural que travessaria, la preferència de subministrament a les zones franceses, amb problemes d'aigua, per on passaria i l'extensió dels regadius que es projectes per elles. En una paraula, en cas de fer-ho, ens hauríem de posar a la cua de l’aigua.
La grandesa i generositat de les forces polítiques, tant les del govern com les de l'oposició, s'expressa apropant l'espatlla per afrontar l'emergència i renunciant als rèdits electorals a curt.
Ni els projectes a llarg, ni els vets a propostes sense proposar solucions factibles, poden ser les excuses per no comprometre's en la solució de l’emergència, perquè ningú entendrà que es faci electoralisme amb les seves necessitats bàsiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada