El contracte que han que firmar els immigrants és el de treball.
Cada vegada que hi ha eleccions, un altre volta a grapejar el tema de la immigració.
En lloc de fer un debat, seriós i positiu, algun assessor de campanya creu que ha d'”inventar la pólvora” i hala!, surt allò d'imposar condicions especials als immigrants.
Comença a ser un "clàssic". En les autonòmiques va ser el carnet per punts de CiU i ara, el contracte d'integració del PP.
La immigració és un fet econòmic i social, no cultural i ètnic. Potser que també tingui aquestes dimensions, però les substantives són l'econòmica i la social.
Les persones emigren per guanyar-se la vida i progressar elles i les seves famílies. Elegeixen el nostre país perquè saben que aquí hi ha treball. D'altra banda, els necessitem perquè ens ajudin a continuar creixent econòmicament.
Per això les actuacions per ordenar la immigració s'han de relacionar amb el treball i no amb factors culturals. El treball suposa tenir drets, perquè es compleix amb les obligacions de treballar i contribuir. El treball integra perquè dóna autonomia, allibera de la dependència assistencial i permet progressar.
Regularitzar els que estan treballant aquí, en lloc de mantenir-los en la il·legalitat és un encert, els fa visibles i contribuents i, a més a més, resol el problema als empresaris que no podien contractar-los legalment. Fomentar els acords amb els països emissors per regular les quotes, contractar en origen i retornar als que pretenguin arribar il·legalment és un altre encert, perquè ordena els fluxos i transmet el missatge que hi ha camins legals per venir.
Fer firmar els immigrants un contracte per a compleixin les lleis és inútil. Les han de respectar, tant si el firmen com sinó, com tots.
El contracte d'integració que han de firmar és el de treball.
Cada vegada que hi ha eleccions, un altre volta a grapejar el tema de la immigració.
En lloc de fer un debat, seriós i positiu, algun assessor de campanya creu que ha d'”inventar la pólvora” i hala!, surt allò d'imposar condicions especials als immigrants.
Comença a ser un "clàssic". En les autonòmiques va ser el carnet per punts de CiU i ara, el contracte d'integració del PP.
La immigració és un fet econòmic i social, no cultural i ètnic. Potser que també tingui aquestes dimensions, però les substantives són l'econòmica i la social.
Les persones emigren per guanyar-se la vida i progressar elles i les seves famílies. Elegeixen el nostre país perquè saben que aquí hi ha treball. D'altra banda, els necessitem perquè ens ajudin a continuar creixent econòmicament.
Per això les actuacions per ordenar la immigració s'han de relacionar amb el treball i no amb factors culturals. El treball suposa tenir drets, perquè es compleix amb les obligacions de treballar i contribuir. El treball integra perquè dóna autonomia, allibera de la dependència assistencial i permet progressar.
Regularitzar els que estan treballant aquí, en lloc de mantenir-los en la il·legalitat és un encert, els fa visibles i contribuents i, a més a més, resol el problema als empresaris que no podien contractar-los legalment. Fomentar els acords amb els països emissors per regular les quotes, contractar en origen i retornar als que pretenguin arribar il·legalment és un altre encert, perquè ordena els fluxos i transmet el missatge que hi ha camins legals per venir.
Fer firmar els immigrants un contracte per a compleixin les lleis és inútil. Les han de respectar, tant si el firmen com sinó, com tots.
El contracte d'integració que han de firmar és el de treball.
1 comentari:
Josep Maria,
no diré res especialment important, ni afegeixo res al que has dit, però no em puc estar de dir que estic completament d'acord amb el que dius.
Una abraçada,
Jordi Pedret
Publica un comentari a l'entrada