Ja falta poc. Ara està en proves, però dins d'uns dies funcionarà.
Finalment, de la nova planta de dessalinització del Prat de Llobregat, sortirà aigua apta per al consum humà, cobrint una part important de les necessitats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Amb ella, s'haurà fet un nou pas més cap a un dels objectius que la humanitat persegueix des de les seves primeres albors, la independència; la independència sobre les limitacions que ens imposen els elements naturals.
Una independència que no es basa en el seu menyspreu, sinó tot el contrari. Una independència capaç de reconèixer-los la seva capacitat i potència, de crear i de destruir, de produir benestar i malestar i que es basa en aprofitar el que tenen de positiu i reduir el negatiu.
Tot i així la majoria de la ciutadania quan obri l'aixeta ho farà amb la quotidianitat de qui està realitzant quelcom normal, no serà un gest o una gesta històrica o èpica, doncs en aquesta part del món considerem normal que en obrir l'aixeta surti aigua.
Tranquils com estem perquè els pantans són plens, i ja tenim la solució, seria convenient recordar el què discutíem i com ho discutíem, fa només un any. Hauríem de reconèixer i valorar el fet i aconseguit, però com gairebé sempre: no ho farem!
Reconèixer el aconseguit no redueix els problemes actuals, ni els que vindran, però menysprear-lo ens porta al fracàs futur.
Si les solucions es descompten ràpidament i els problemes es magnifiquen, ens instal·larem en la insatisfacció permanent i perdrem les oportunitats de futur que es cimenten en l'aprenentatge i l'esforç de la superació dels problemes del passat.
No es tracta de quedar enredats i enganxats en el passat com si fos una teranyina, però sense memòria i sense aprehendre, i aprendre dels, resultats positius i negatius de la nostra acció, no és possible el progrés. Potser creixerem, però ben segur que no madurarem.
Alguns dels mals que afligeixen la nostra societat com el Alzheimer, el menyspreu al aconseguit, el adamisme, o el immediatisme compulsiu produeixen –tots ells - uns terribles efectes comuns; ens anul·len com a subjectes individuals o col·lectius, dilueixen la nostra memòria i debiliten la cultura de la superació basada en l'esforç individual i col·lectiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada