L'aigua és incolora, inodora i insípida, però la seva propietat més destacable és la d'incendiar passions. Faríem bé si ningú les alimentes. Al llarg de la història, l’aigua ha estat, i encara és, l'origen de moltes confrontacions i guerres, a tot el món, i també aquí.
Malgrat que cobrir les necessitats bàsiques, l'aigua de boca, no sol és una obligació bíblica - donar de beure a l'assedegat - sinó un dret social i per extensió, polític, en nomenar la possibilitat que falti, o sigui racionada, tot es tensa, la irracionalitat creix i l'egoisme i la insolidaritat s’incrementen, tant entre els que la tenen, com els que no.
Avui, les reserves hídriques estan gairebé al mínim.
L'avenç de la dita “nova cultura de l'aigua”, basada en altres factors en l'estalvi i la reutilització, és útil, alhora que insuficient. No pot compensar la falta de pluges, però serveix per allunyar el moment de les restriccions.
Per això, totes les obres són necessàries. Les conjunturals i les estructurals. Les grans i les petites. Les noves infraestructures de transport en alta, la interconnexió de les xarxes de subministrament i la recuperació de pous i canals. La contraposició, entre unes i altres, que fa CiU es equivocada, per falsa. No hi ha una solució, hi ha solucions. El transvasament del Roine, per ser-ne una solució ja tindria que estar fet, o fent-se. Però com els que, ara, l’exigeixen no el van fer, ni el van programar, no arribaria a temps. Però el que és més important, en cap cas seria LA solució.
Si, com sembla previsible, continua la sequera totes les obres efectuades i programades pel Govern seran imprescindibles, fins que el funcionament de les tres dessaladores (Tordera ampliada, El Prat i Cunit) garanteixin el subministrament el proper any. Aquestes són les obres estructurals que ja s’estan fent. Malgrat que no arribaran a temps.
Per això, també fan falta les actuacions urgents i temporals. Com la portada d'aigua en vaixell des de la dessaladora d'Almeria, amb poc rebuig social, o com la captació puntual d'aigua del Segre, aquesta sí amb polèmica inclosa.
Mes enllà de la terminologia concreta de si és un transvasament, o no, el fonamental és que aquesta actuació es planteja com urgent i temporal. En aquest context, defensa CiU que, en cas de necessitat, se li negui l’aigua de boca a l’àrea metropolitana perquè s’ha captat del Segre? Si el transport de l’aigua captada del Segre es fes amb camions cisternes seria un transvasament?
La sequera no necessita un diluvi de desqualificacions, sinó d’una distribució racional i equilibrada d’un recurs escàs. El Govern ha d’aportar solucions i informació, i les aporta. Si convé donar més informació que la doni, si convé donar més seguretats que les doni.
Potser CiU, torni a pensar que contribuint al increment de tensions socials i territorials al voltant de l’aigua liderarà als “catalans emprenyats”. Aquells que el dia 9 de Març li van girar l’ esquena.
Crec que el més provable és que si no exerceix la responsabilitat, substituint la demagògia i el revengisme, per la pedagogia política també entre els seus, tornarà a fer visible la seva impotència i incapacitat per ser una alternativa política.
A tothom ens convé evitar la confrontació territorial (agro-ciutat) i ajudar a refredar les passions.
Malgrat que cobrir les necessitats bàsiques, l'aigua de boca, no sol és una obligació bíblica - donar de beure a l'assedegat - sinó un dret social i per extensió, polític, en nomenar la possibilitat que falti, o sigui racionada, tot es tensa, la irracionalitat creix i l'egoisme i la insolidaritat s’incrementen, tant entre els que la tenen, com els que no.
Avui, les reserves hídriques estan gairebé al mínim.
L'avenç de la dita “nova cultura de l'aigua”, basada en altres factors en l'estalvi i la reutilització, és útil, alhora que insuficient. No pot compensar la falta de pluges, però serveix per allunyar el moment de les restriccions.
Per això, totes les obres són necessàries. Les conjunturals i les estructurals. Les grans i les petites. Les noves infraestructures de transport en alta, la interconnexió de les xarxes de subministrament i la recuperació de pous i canals. La contraposició, entre unes i altres, que fa CiU es equivocada, per falsa. No hi ha una solució, hi ha solucions. El transvasament del Roine, per ser-ne una solució ja tindria que estar fet, o fent-se. Però com els que, ara, l’exigeixen no el van fer, ni el van programar, no arribaria a temps. Però el que és més important, en cap cas seria LA solució.
Si, com sembla previsible, continua la sequera totes les obres efectuades i programades pel Govern seran imprescindibles, fins que el funcionament de les tres dessaladores (Tordera ampliada, El Prat i Cunit) garanteixin el subministrament el proper any. Aquestes són les obres estructurals que ja s’estan fent. Malgrat que no arribaran a temps.
Per això, també fan falta les actuacions urgents i temporals. Com la portada d'aigua en vaixell des de la dessaladora d'Almeria, amb poc rebuig social, o com la captació puntual d'aigua del Segre, aquesta sí amb polèmica inclosa.
Mes enllà de la terminologia concreta de si és un transvasament, o no, el fonamental és que aquesta actuació es planteja com urgent i temporal. En aquest context, defensa CiU que, en cas de necessitat, se li negui l’aigua de boca a l’àrea metropolitana perquè s’ha captat del Segre? Si el transport de l’aigua captada del Segre es fes amb camions cisternes seria un transvasament?
La sequera no necessita un diluvi de desqualificacions, sinó d’una distribució racional i equilibrada d’un recurs escàs. El Govern ha d’aportar solucions i informació, i les aporta. Si convé donar més informació que la doni, si convé donar més seguretats que les doni.
Potser CiU, torni a pensar que contribuint al increment de tensions socials i territorials al voltant de l’aigua liderarà als “catalans emprenyats”. Aquells que el dia 9 de Març li van girar l’ esquena.
Crec que el més provable és que si no exerceix la responsabilitat, substituint la demagògia i el revengisme, per la pedagogia política també entre els seus, tornarà a fer visible la seva impotència i incapacitat per ser una alternativa política.
A tothom ens convé evitar la confrontació territorial (agro-ciutat) i ajudar a refredar les passions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada