El Parlament va aprovar el dia 30 de Maig de 2007, la primera llei d'aquesta VIII legislatura. No es casual que sigui una llei que entra directament en l'àmbit del treball. Això es l'expressió de la sensibilitat política i social del Govern que presideix Montilla i dels grups parlamentaris que li donen suport, de donar preferencia als temes que preocupen a la gent.
I això fent-ho amb dos elements importants.
I, per tant, d’alguna manera ja varem manifestar aquella voluntat que era deixar-ho de deixar-ho tal com s’havia quedat. I en aquest sentit ens varem comprometre i hem complert amb els pactes i amb la paraula donada. Ho hem deixat tal com va quedar amb l’anterior legislatura que no va ser aprovat.
És cert que el Grup Mixt no participava en aquell consens i, per tant, ell pot manifestar una posició diferent, però amb els altres grups que estàvem a l’anterior legislatura, crec que el treball que hem fet entre tots és tornar-lo a repetir o a col·locar amb la mateixa situació que hi havia.
Mirin, el que avui aprovem, el que avui aprovarem, és la constitució del que hem vingut a anomenar el segon pilar del espai de relacions laborals a Catalunya.
És un pilar que no és nou, és cert. Perquè el que avui s’encabeix dintre del que serà el Consell de relacions laborals, si haguéssim de buscar un antecedent a Catalunya, possiblement els trobaríem en el primer Consell de Treball. En el que es va crear durant la Generalitat provisional, amb el conseller de Treball, en aquell moment, era en Joan Codina. Aquell organisme va néixer amb la voluntat, en un moment en què hi havia una situació econòmica complicada, de racionalitzar la negociació col·lectiva, afavorir el diàleg, buscar que l’acció del Govern tingués els controls necessaris per part dels agents socials. Allò era l’objectiu del Consell de Treball inicial que es va crear en aquell moment. Doncs el Consell de Relacions té aquest antecedent.
La història va fer que finalment, després de l’aprovació de la Constitució espanyola i de la creació d’un Consell Econòmic i Social a Espanya, es plantegés la necessitat de crear un Consell Econòmic i Social a Catalunya. I es fa un híbrid entre el Consell de Treball i un Consell econòmic i Social. Finalment, en la legislatura passada varem separa els dos organismes constituint un Consell de Treball Econòmic i Social amb els continguts de participació, de decisió, de consulta, d’assessorament en l’àmbit socioeconòmic cap al Govern. I amb un organisme on no hi era l’administració.
Es va voler que els agents socials tinguessin el seu espai, i aleshores apareixia la necessitat de recuperar una funció tripartita, Govern, patronals, sindicats; que vigilés i controlés aquells aspectes propis. I al mateix temps, encabir-hi, també, un foment de la negociació col·lectiva. Això és el que hem fet. Per tant, posant-nos al dia,
endreçar l’espai de relacions, l’espai de Relacions Laborals de Catalunya, amb un plantejament i amb un sentit que és, d’una banda, plenament legal i vigent.
La seva possibilitat... Jo he quedat una mica estorat (amb la intervenció del grup Mixt Ciutadans) amb el tema aquest de dir “veurem què és el que passa”. Escolti, l’estatut d’autonomia de Catalunya és una Llei vigent. Per tant, cap dubte sobre la seva aplicació. Ho dic perquè algú diu “No, és que el millor que esperem a...” No, no, no. És vigent i s’ha d’aplicar, i obliga. Per tant, en aquest tema, deixem-ho clar des de bon principi, perquè si no amb aquestes coses al final prendrem mal.
Segon element, la unitat de mercat no nega la diversitat. La unitat del mercat de treball que està garantitzada i la unitat de mercat econòmic, no nega la diversitat i la pluralitat d’actuacions que es puguin produir. Només en un cap que identifiqui unitat amb uniformitat es poden contraposar les dues coses. I això fa molt de temps que el marc laboral, el marc laboral que estableix l’estatut dels treballadors, permet que havent-hi una unitat del mercat de treball hi hagi una
diversitat de relacions que són les que fixen les parts a través dels convenis, generant drets i deures. Per tant, no inventem res. Aquesta pluralitat i diversitat és plenament legal i forma part d’aquesta unitat. I és consubstancial perquè és el que li permet tenir capacitat d’adaptar-se als canvis, a les noves necessitats i a les noves realitats econòmiques i socials que es produeixen a cada una de les bandes.
És per això que afavorir la creació d’un espai de relacions que s’atengui a la realitat de Catalunya és positiu per a l’economia, per als treballadors, per als empresaris, per a tothom. Per això, aquest espai de relacions laborals s’organitza i té com a temàtiques importants la negociació col·lectiva, la vigilància de la salut laboral, la correcta utilització de les fórmules de contractació... I per últim, teníem previst, i hem ofert la transaccional que s’ha acceptat, d’afegir-ne una altra Comissió que tracti els temes d’igualtat i del temps de treball.
El tema d’igualtat no és un tema només de la dona. La igualtat no és un tema de les dones. La igualtat té a veure amb tots aquells col·lectius que tenen dificultats per accedir o per restar, per vindre o continuar, en el món del treball. Per tant, quan parlem d’igualtat al treball no estem platejant un tema només de les dones. Estem plantejant les barreres que hi han a diferents col·lectius, per raó de gènere, per raó de la seva condició, per raó de la seva formació, per raó del seu origen etc, etc, etc., que tenen dificultats per accedir al món del treball. Per tant, estem parlant de la igualtat en aquest sentir ampli. I quan parlem del temps del treball, parlem de la organització interna i de la organització, també, social del temps de treball. A fi i efecte d’afavorir la conciliació, però també altres moltes coses, i no tan sols per a les dones. Per tant, entenem que és molt més ampli.
També, partim d’una idea claríssima i és el fet que la importància d’aquest organisme ve donada per la possibilitat de tenir un instrument que permeti la gestió del canvi del nostre model productiu passant d’un model productiu que s’ha basat amb la força de treball amb un model productiu que s’ha de basar amb el coneixement. Hem de passar de gestionar la força de treball, a gestionar coneixement. I això requereix noves relacions, noves formes d’organitzar els convenis i les relacions laborals. D’aquí, la importància que li donem a aquest organisme.
Nosaltres agraïm la retirada de les esmenes que s’han plantejat - crec que ho hem explicat abastament (en ponència) - sobre l’efecte consultiu o la dimensió consultiva de la Comissió de convenis, perquè va més enllà. Perquè, com s’ha dit, (la comissió de
convenis) té altres funcions i, per tant, posar-li el títol “consultiu” i després donar-li més competències, a més de les consultives, era contradictori amb si mateix alhora de definir l’organisme. Per tant, ho agraïm.
No hem acceptat aquestes altres propostes de crear comissions perquè volem fugir de la reunionitis de la burocràcia i de la reiteració. I ho dic perquè el tema de formació i treball, hi ha un organisme que és el Consell de Direcció del Servei d’Ocupació de Catalunya on estan el Govern, la patronal, els sindicats, l’economia social i els ajuntaments discutint de formació i treball. I, a més a més, no com a consultius, sinó com a executius.
Amb el tema dels contractes d’immigració, hi ha una subcomissió específica per manament del Parlament que parla dels temes d’immigració dintre del Servei d’Ocupació de Catalunya on estan els mateixos. Per tant, parlarien els mateixos del mateix en dos llocs diferents.
Amb el tema de l’arbitratge voluntari, hi ha el tribunal Laboral de Catalunya que té aquesta funció. Que està funcionant, que s’està desplegant arreu de Catalunya i que, per tant, duplicaríem les funcions. A més a més, les Comissions d’interpretació i d’arbitratge dels propis convenis col·lectius.
I, per últim, el tema de l’acord d’innovació, etc, etc., és el mateix que hi ha a la Comissió de seguiment de l’acord estratègic. Per tant, no hem volgut ni la reunionitis ni la reiteració ni la repetició.
Per això no acceptarem aquestes esmenes que s’han plantejat.
El que sí que és veritat és que si hi ha alguna cosa que ens hem deixat, hem dotat a les parts que puguin organitzar totes les comissions que considerin adients per millorar la gestió del mercat de treball. Amb aquesta fórmula, per tant, volem simplicitat i no burocràcia. Hem buscat un mecanisme.
No hem establert un organisme autònom, o no s’estableix un organisme autònom amb pressupost i, per tant, amb altres coses. Si no que és un organisme que té el suport del departament competent amb la matèria, però amb tota l’autonomia i la capacitat d’organitzar-se, evidenment. Això sí, com que és un organisme de control i vigilància de l’acció del Govern en matèries com la salut laboral i en altres elements o la inspecció de treball, és evident que el Govern allà ha de tenir una presència important perquè és qui ha de dotar de materials, d’informació d’altres elements. Perquè una de les funcions bàsiques és que controli el Govern o que els agents socials controlin, o puguin conèixer i controlar, el Govern. Des d’aquesta perspectiva creiem que la fórmula que s’ha adoptat per a garantir que no hi hagi forces que tinguin un grau de representació important quedin al marge, es bona. Però no entrem en un “batiburrilo” que sigui que alló sigui l´assemblea de..., no ho sé, de qualsevol organisme multitudinari.
Alguna de les esmenes que s’han plantejat diu que hi participin totes les organitzacions que tenen representació. Doncs això, bé, voldria dir que han de participar més de mil entitats que tenen representació. Per tant, quan anem a un organisme de participació i control s’ha d’establir algun criteri selectiu que evidentment és el criteri selectiu de la representativitat a Catalunya. Per tant, el del 15 per cent no és el que opera. El 15 per cent opera d’un organisme sindical o empresarial representatiu en una Comunitat Autònoma per tenir representació a nivell de l’Estat.
Per tenir representació a nivell de Catalunya, la representativitat, la condició més representativa, s’assoleix a partir del 10 per cent que és el que diu la Llei Orgànica de llibertat sindical. Per tant, en aquest àmbit estem parlant d’un percentatge que permetrà que organitzacions, si la realitat és com la que ara es produeix, com la USOC que no estarà en els òrgans centrals d’aquest Consell de Relacions Laborals, pugui participar en comissions territorials, que portem molt de temps sense poder constituir perquè no teníem la Llei. Per tant, des d’aquesta perspectiva, creiem que donem un pas endavant.
Un pas endavant amb la creació d’aquest segon pilar de l´espai de Relacions Laborals, que ens ha de permetre gestionar el canvi de model productiu.
Passant d’un model de gestió de la força de treball a un model de gestió del coneixement, que ha de permetre tenir un mercat de treball, unes relacions laborals i uns llocs de treball amb més qualitat, amb més seguretat, amb més capacitat de gestió del canvi. És a dir, allò que la Unió Europea està plantejant i li ve a anomenar amb més flexiseguretat, capacitat de d´adaptació als canvis sense perdre la seguretat ni en el lloc de treball ni en aquest tema.
I això fent-ho amb dos elements importants.
El primer, el protagonisme de les parts. Això no és possible si no es fa per la complicitat i la col·laboració de les parts, dels empresaris i dels sindicats.
I amb un mecanisme que és el de la concertació a través dels convenis col·lectius.
Des d´aquesta perspectiva creiem que tornem a recuperar la senda que es va obrir amb la Generalitat provisional. Que el conseller de Treball d´aleshores, en Joan Codina, va impulsar, recuperant, traient, de la tradició històrica de Catalunya el Consell de Treball. I en aquest sentit crec que ens podem sentir tots satisfets del treball fet en aquesta Comissió i que finalment, encara que una mica tard, però finalment hàgim aprovat el Consell de Relacions Laborals de Catalunya.
Moltes gràcies. "
